Glossary
This is the world’s largest glossary on snow and avalanches. Currently with more than 100 standardized terms available in 9 languages. A resource that is constantly updated and expanded.
HEADER PICTURE: Wind Signs © Ragnar Ekker, The Norwegian Avalanche Warning Service | EAWS
Com a resultat del transport de la neu pel vent es formen acumulacions de neu compactada en sectors de sotavent o arrecerats, que sovint tenen pocs ancoratges. Les àrees propenses a l‘acumulació de neu ventada són canals, zones deprimides, discontinuïtats en els pendents i zones properes a crestes o carenes a sotavent.
Més explicacions:
La massa de neu transportada està sotmesa a tres processos: rodament, saltació i suspensió. Durant el transport, decreix considerablement la mida dels cristalls depenent de la velocitat i la durada del vent, entre un 10 % i fins a un 20 % de la seva mida original. Les petites partícules fracturades estan empaquetades pel vent, donant lloc a una capa cohesiva de neu (placa tova, o placa dura) en el vessant de sotavent.
Mida de les acumulacions de neu ventada (gruix):
Extensió de sobreacumulacions de neu ventada (espacial)
Terme general per definir un tipus d‘allau, que es dóna sovint a la primavera, que erosiona el terra a la zona de trajecte i que presenta un dipòsit parcialment contaminat per la presència de terra i detritus
Sovint són allaus de lliscament, però algunes vegades són allaus de placa que es desencadenen quan falla una capa feble basal.
Allau formada per neu humida
Comparada amb les allaus de neu seca, la velocitat de flux d‘una allau de neu humida és més lenta, per això la distància recorreguda fins la zona d‘arribada sòl ser més curta.
Tot i així l‘impacte sobre obstacles és major degut a l‘alta densitat de la neu humida.
Trencament de gel de les zones pendents de les glaceres
Algunes allaus de gel evolucionen a allaus de neu pols . Poden incloure, en el seu trajecte, neu en el flux. Aquest tipus d‘allaus han estat sovint causa de catàstrofes.
year | location | |
1895 | Altels (Switzerland) | 6 morts, 158 animals morts |
1965 | Mattmark (Switzerland) | 88 morts |
1970 | Huascaran (Peru) | seguit d`un debris flow 18.000 morts |
Allau (sovint una allau de placa) constituïda per neu recent seca que forma una barreja d‘aire i de neu que s‘eleva totalment o parcialment sobre el sòl i en forma de grans núvols polsegosos de neu
Assoleix velocitats de l‘ordre de 100-300 km/h i pot provocar dins de l‘aire ones de pressió que causin destrosses fins i tot fora de la zona d‘acumulació.
Fractura brusca d‘una placa de neu en un vessant de muntanya
Les capes amb febles enllaços dins del mantell proporcionen una superfície de lliscament per sobre de la qual es desplaça la placa. La fractura fortament escairada es trenca en un angle recte respecte la massa lliscant.
Terreny muntanyós desconnectat de la línia de cresta
Explicació més detallada:
Sovint es refereix a la transició entre zones d’extrema inclinació i aquelles amb menys inclinació. També pertanyen a aquesta categoria terrenys inclinats o esperons no connectats amb la cresta principal. No hi ha un límit clar entre les àrees adjacents i les no adjacents a la cresta, però sí que és una zona de transició.
Evolució del perill d‘allaus en el decurs del dia. El perill d‘allaus pot variar enormement durant el dia. Las situacions de primavera són típiques: després d’una nit clara, el perill és baix a les primeres hores del dia, a partir d‘aleshores s‘incrementa degut a l‘escalfament derivat de l‘acció solar i la temperatura.
Alçada d‘una columna d‘aigua que resultaria de la fosa d‘una mostra de neu (expressat en mm) amb referència a la mateixa àrea. El equivalent d‘aigua líquida d‘una mostra de neu de 20 cm amb una densitat de la neu mitjana de 100 Kg/m3 és 20 mm. Amb una densitat de 500 Kg/m3 el equivalent d‘una mostra de 20 cm de neu és 100 mm d‘aigua.
Alçada sobre el nivell del mar per sobre de la qual el tipus de precipitació és neu i es diposita sobre el terra
Normalment, la cota de neu és 300 m més baixa que la cota de la isozero. En casos de precipitacions intenses o en valls molt tancades, el límit de la nevada pot arribar a ser al voltant de 600 m per sota de cota de la isozero.
Massa per unitat de volum per una quantitat de neu donada. Depenent del tipus i de l‘estat de la neu, aquesta pot tenir diferents densitats:
Tipus de neu | Mesura de densitat [kg/m³] |
neu molt lleugera | approx. 30 |
neu recent | approx. 100 |
partícula de precipitació descomposta i fragmentada | 150 – 300 |
gra fi | 250 – 450 |
facetes | 250 – 400 |
gobelets | 150 – 350 |
grans de fusió | 300 – 600 |
firn | 600 – 830 |
gel glacial | approx. 900 |
gel pur | 917 |
Allau provocada a distància per una sobrecàrrega, per exemple, esquiadors o freeride
En general, el desencadenament es fa fora de la trajectòria d‘allau. No obstant això, pot passar que les persones poden ser atrapades i enterrades si l’allau arriba a afectar el lloc on s’ha desencadenat.
Mesura de precaució que s‘adopta en l‘esquí de muntanya que consisteix en mantenir una distància entre dues persones per tal de no sobrecarregar el mantell nival
Durant l‘ascens s‘ha de mantenir al menys una distància de 10 m, i durant la baixada s‘ha d‘augmentar significativament.
Mesura seguretat en la pràctica d‘esports hivernals, que consisteix en guardar una distància entre persones en travessar una zona exposada a perill d‘allaus amb l‘objectiu de disminuir el risc
Contràriament a la distància de reducció de sobrecàrrega, quan s‘adopta la distància de seguretat una sola persona està exposada al perill en un període de temps concret. Sovint es fa servir a la baixada quan sols una persona esquia un pendent.
Dipòsit de neu formada per neu transportada pel vent
La morfologia d‘aquest dipòsit és d‘una banda una part plana que correspon al lloc d‘on ha bufat el vent (sobrevent) i de l‘altre, d‘una part amb pendent abrupta que correspon al lloc on es diposita la neu (sotavent). Cal no confondre les dunes amb els ripples.
Esquerda visible a la superfície del mantell, formada a causa de moviments interns dispars per sobre de pendents especialment en pendents herbosos
Cal evitar, sempre que sigui possible, les àrees que queden per sota de les esquerdes de lliscament o fisures ja que és possible que es donguin purgues i allaus de lliscament.
Neu acumulada al llarg dels any, sobretot a la part superior de les glaceres, intensament metamorfitzada i densa a causa de la fusió-regel així com també per la pressió de la neu suprajacent
Sovint es descriu com a crosta superficial llisa de gel-desgel a final de la temporada. (Veure també: Neu primavera)
Formació d‘enllaços entre els grans que donen com a resultat un increment en la cohesió
Aquest procés és més ràpid a temperatures relativament altes de la neu. La formació de ponts de gel s‘observa més fàcilment en neu compactada (boles de neu, neu dipositada per una allau, traces velles d’esquís).
Cristalls de gel sovint transparents, en forma de petites plaquetes, que es formen per sublimació inversa del vapor d‘aigua contingut en l‘aire
El gebre es forma i creix en nits serenes i fredes per irradiació de la neu. Quan queda enterrat esdevé una capa feble persistent al llarg del temps, que pot ser potencialment el pla de lliscament d‘una allau.
Veure també: www.snowcrystals.it
Cristalls en forma de vaset amb estries i cares planes a la seva superfície
Aquest tipus de cristall és el resultat d‘un elevat gradient de temperatura. Els gobelets o gebre de profunditat constitueixen un capa feble típica.
Classe granulomètrica: de 2 a 5 mm o fins i tot més grancrystals
Els gobelets són una acumulació de cristalls en forma de vaset. Les capes febles sovint están formades per aquests gobelets.
Veure també: www.snowcrystals.it
Cambio en la temperatura por unidad de espesor, expresada en ° C/m o ° C/cm
El gradiente de temperatura se mide en la nieve verticalmente desde el suelo hasta la superficie del manto. Se calcula por diferencia entre medidas consecutivas. Un gradiente de temperatura “débil” es por ejemplo 1ºC por metro, mientras que un gradiente temperatura “alto” es 25ºC por metro.
La neu recent caiguda sobre el terra implica una càrrega sobre la neu pre-existent al terra, per tant pot implicar un increment en el perill d‘allaus. En condicions desfavorables, per exemple: una baixa estabilitat de l‘estratificació, les baixes temperatures, forts vents; fins i tot uns pocs centímetres poden ser crítics. En condicions favorables, per exemple: neu pre-existent estable, vents lleugers; fins i tot 50 cm no representen cap problema.
Alçada fins a la qual creixen els arbres i formen bosc
Aquest límit és funció del clima de cada serralada. Sota el límit superior del bosc el mantell nival és, generalment, més estable que per sobre degut a què el bosc pot tenir una funció de protecció contra les allaus.
Als Pirineus:
A Suïssa:
Un mantell nival és isoterm quan tot ell, des del terra fins a la superfície, té la mateixa temperatura
Es dóna sovint a la primavera quan tot el mantell nival està molt pròxim als 0ºC. En aquest estat el mantell nival està en un estat dens i humit, i perd la seva resistència.
Procés metamòrfic de neu seca amb alt gradient de temperatura; els grans creixen en forma de cares planes i angles rectes; finalment es formen cristalls grans en forma de facetes o vasets; les capes formades per aquests tipus de grans tenen normalment baixa resistència
Nota addicional:
El procés s’accelera en orinetacions obagues amb poc gruix de neu I alt gradient tèrmic. Aquest porcés pot afectar a a tot el mantel nival. A la superficie de la neu es desenvolupa preferentment durant les nits clares en pendents obacs
Neu en la qual els grans presentan unions per pont de gel de manera que la capa de neu no es col‘lapse.
Aquest tipus de neu es forma a través del transport per vent y pel procés de gradient baix de temperatura (arrodoniment dels grans). A part de la presència de capes febles, per desencadenar-se una allau de placa, també cal que hi hagi una capa de neu consolidada.
Neu que es desplaça en un moviment de reptació per sobre un terreny suau o humit, per exemple, vessants coberts d‘herba o lloses de pedra llisa, i que arriba a velocitats des d‘uns pocs mil·límetres a uns pocs metres per dia
Poden aparèixer esquerdes com a resultat dels moviments de lliscament dispars.
Desplaçament de la neu provocat pel vent. A partir d‘una velocitat aproximadament de 4m/s (uns 15 km/h) una neu de baixa densitat ja pot ser transportada.
Explicació més detallada:
L‘acumulació de neu ventada creix al cub de la velocitat del vent. Si la velocitat del vent es dobla, la quantitat de neu ventada augmenta fins a 8 vegades. El procés d‘acumulació és màxim si el vent bufa entre 50-80 km/h. A velocitats majors l‘acumulació es redueix degut al caràcter turbulent del flux.
Radiació externa que incideix sobre el mantell nival
La radiació d’ona curta es reflexa majoritàriament (fins un 90 %) des de la superfície de la neu depenent del seu tipus.
La resta escalfa les capes més superficials de la neu i possiblement la humiteja.
La radiació d‘ona llarga (radiació infraroja) és gairebé completament absorbida per la superfície del mantell nival.
Àrees incloses dins de serralades alpines on la precipitació és escassa
Les típiques zones intraalpines a Suïssa són el Valais Central, Engadina i els Grisons Centrals que estan situats entra la Serralada nord alpina i la Serralada alpina principal. A Italia aquestes regions són la regió Ortler-Vinschgau i a Àustria la Vall d‘Oetz. Al Pirineu de Catalunya, destaca la Cerdanya (sector Perafita Puigpedrós).
Sobrecàrrega feble
Sobrecàrrega forta
Pendent molt desfavorable pel que fa a l‘angle (Més de 40 graus), relleu, la proximitat a la carena, la suavitat del terreny subjacent