Glosario

Com a resultat del transport de la neu pel vent es formen acumulacions de neu compactada en sectors de sotavent o arrecerats, que sovint tenen pocs ancoratges. Les àrees propenses a l‘acumulació de neu ventada són canals, zones deprimides, discontinuïtats en els pendents i zones properes a crestes o carenes a sotavent.

Més explicacions:
La massa de neu transportada està sotmesa a tres processos: rodament, saltació i suspensió. Durant el transport, decreix considerablement la mida dels cristalls depenent de la velocitat i la durada del vent, entre un 10 % i fins a un 20 % de la seva mida original. Les petites partícules fracturades estan empaquetades pel vent, donant lloc a una capa cohesiva de neu (placa tova, o placa dura) en el vessant de sotavent.

Mida de les acumulacions de neu ventada (gruix):

• petites acumulacions de neu ventada: 5- 20 cm de gruix
• acumulacions de neu ventada mitges: 20-50 cm de gruix
• grans acumulacions de neu ventada: més de 50 cm de gruix

Extensió de sobreacumulacions de neu ventada (espacial):

• algunes acumulacions de neu ventada:
  molt poca neu ventada sobreacumulada amb poca extensió espacial
• sobreacumulacions de neu ventada extensives:
  grans sobreacumulacions de neu ventada majoritàriament amb una gran extensió espacial en pendents i orientacions

Terme general per definir un tipus d‘allau, que es dóna sovint a la primavera, que erosiona el terra a la zona de trajecte i que presenta un dipòsit parcialment contaminat per la presència de terra i detritus

Sovint són allaus de lliscament, però algunes vegades són allaus de placa que es desencadenen quan falla una capa feble basal.

Allau formada per neu humida

Comparada amb les allaus de neu seca, la velocitat de flux d‘una allau de neu humida és més lenta, per això la distància recorreguda fins la zona d‘arribada sòl ser més curta.
Tot i així l‘impacte sobre obstacles és major degut a l‘alta densitat de la neu humida.

Trencament de gel de les zones pendents de les glaceres

Algunes allaus de gel evolucionen a allaus de neu pols . Poden incloure, en el seu trajecte, neu en el flux. Aquest tipus d‘allaus han estat sovint causa de catàstrofes.

Allau (sovint una allau de placa) constituïda per neu recent seca que forma una barreja d‘aire i de neu que s‘eleva totalment o parcialment sobre el sòl i en forma de grans núvols polsegosos de neu

Assoleix velocitats de l‘ordre de 100-300 km/h i pot provocar dins de l‘aire ones de pressió que causin destrosses fins i tot fora de la zona d‘acumulació.

Fractura brusca d‘una placa de neu en un vessant de muntanya

Les capes amb febles enllaços dins del mantell proporcionen una superfície de lliscament per sobre de la qual es desplaça la placa. La fractura fortament escairada es trenca en un angle recte respecte la massa lliscant.

Àrees amb cert rang d’altitud (precisió ± 100 m)

• regió alpina: per sobre dels 3000 m
• cota alta: 2000 a 3000 m
• cota mitja: 1000 a 2000 m
• cota baixa: per sota 1000 m

Millora de la cohesió entre els cristalls que es tradueix sobretot en una major capacitat dels cristalls a absorbir la sobrecàrrega.

Butlletí que dóna informació detallada sobre el mantell nival i la situació d‘allaus.

El grau de perill es dóna en base a l‘Escala Europea de Perill d‘Allaus que consta de 5 nivells.

Forma especial de neu recent constituïda per cristalls gebrats en forma esfèrica o cònica

Es forma per congelació sobre els cristalls de gel de gotes minúscules d‘aigua subfoses presents a l‘atmosfera.

Veure també: www.snowcrystal.it

Cresta d‘una muntanya llarga i marcada

Explicació més detallada:
Una aresta és una cresta que connecta dos pics d‘una serralada

Veure: Augment de la cohesió, increment de la duresa (d‘una capa de neu)

Alçada d‘una columna d‘aigua que resultaria de la fosa d‘una mostra de neu (expressat en mm) amb referència a la mateixa àrea. El equivalent d‘aigua líquida d‘una mostra de neu de 20 cm amb una densitat de la neu mitjana de 100 Kg/m3 és 20 mm. Amb una densitat de 500 Kg/m3 el equivalent d‘una mostra de 20 cm de neu és 100 mm d‘aigua.

Depressió més llarga que ample en un terreny molt pendent on s‘hi acumula sovint neu transportada pel vent.

Alçada sobre el nivell del mar per sobre de la qual el tipus de precipitació és neu i es diposita sobre el terra

Normalment, la cota de neu és 300 m més baixa que la cota de la isozero. En casos de precipitacions intenses o en valls molt tancades, el límit de la nevada pot arribar a ser al voltant de 600 m per sota de cota de la isozero.

Límit topogràfic inferior des d‘on hi ha presència permanent de neu al terra

Depenent de l‘orientació del pendent, la cota de neu al terra pot variar significativament.

Massa per unitat de volum per una quantitat de neu donada. Depenent del tipus i de l‘estat de la neu, aquesta pot tenir diferents densitats:

Allau provocada a distància per una sobrecàrrega, per exemple, esquiadors o freeride

En general, el desencadenament es fa fora de la trajectòria d‘allau. No obstant això, pot passar que les persones poden ser atrapades i enterrades si l’allau arriba a afectar el lloc on s’ha desencadenat.

Mesura de precaució que s‘adopta en l‘esquí de muntanya que consisteix en mantenir una distància entre dues persones per tal de no sobrecarregar el mantell nival

Durant l‘ascens s‘ha de mantenir al menys una distància de 10 m, i durant la baixada s‘ha d‘augmentar significativament.

Mesura seguretat en la pràctica d‘esports hivernals, que consisteix en guardar una distància entre persones en travessar una zona exposada a perill d‘allaus amb l‘objectiu de disminuir el risc

Contràriament a la distància de reducció de sobrecàrrega, quan s‘adopta la distància de seguretat una sola persona està exposada al perill en un període de temps concret. Sovint es fa servir a la baixada quan sols una persona esquia un pendent.

Dipòsit de neu formada per neu transportada pel vent
La morfologia d‘aquest dipòsit és d‘una banda una part plana que correspon al lloc d‘on ha bufat el vent (sobrevent) i de l‘altre, d‘una part amb pendent abrupta que correspon al lloc on es diposita la neu (sotavent). Cal no confondre les dunes amb els ripples.

En general les allaus poden desencadenar-se per un grup de persones en un mateix pendent però també hi ha la possibilitat, en casos aïllats, de desencadenament pel pas d‘una persona

Nota:
Terme de l‘escala de perill d‘allaus  utilitzat en el butlletí diari.

La resistència d‘una capa de neu per a suportar les tensions internes i externes del mantell

L‘estabilitat és el balanç entre la resistència i l‘esforç de cisalla en una capa de neu.

Veure també: Augment de la cohesió, increment de la duresa (d‘una capa de neu)

Successió dels diferents estrats del mantell nival on cada estrat es caracteritza per la forma i la dimensió dels cristalls, la duresa, temperatura, contingut en aigua líquida i densitat.

Formació d‘enllaços entre els grans que donen com a resultat un increment en la cohesió

Aquest procés és més ràpid a temperatures relativament altes de la neu. La formació de ponts de gel s‘observa més fàcilment en neu compactada (boles de neu, neu dipositada per una allau, traces velles d’esquís).

Cristalls de gel sovint transparents, en forma de petites plaquetes, que es formen per sublimació inversa del vapor d‘aigua contingut en l‘aire

El gebre es forma i creix en nits serenes i fredes per irradiació de la neu. Quan queda enterrat esdevé una capa feble persistent al llarg del temps, que pot ser potencialment el pla de lliscament d‘una allau.

Veure també: www.snowcrystals.it

• Moderadament inclinada: menys de 30 ° *)
• inclinat: 30 a 35 ° *)
• molt inclinat: 35 a 40 ° *)
• extremadament inclinat: més de 40 ° *)

*) El grau de pendent es mesura en la línia de la caiguda en la part més inclinada d‘una vessant a una escala d‘1: 25.000 o s‘estima en el lloc.

Grans arrodonits que es formen per metamorfisme de fusió regel, sovint de forma agrupada

Mida característica: 0,5 a 3 mm

Veure també: www.snowcrystals.it

Grans de neu petits i arrodonits resultat del metamorfisme destructiu o de baix gradient

Mida de gra característica: de 0.2 a 0.5 mm

Veure també: www.snowcrystals.it

Gruix de la placa a la línia de fractura, mesurat en angle recta respecte el pendent

Augment del gruix de neu en un determinat període.

Pèrdua de resistència

Llocs on la gent o objectes poden estar afectats per allaus.

Atenció:
En el butlletí de perill d’allaus normalment s’utilitza per referir-se a llocs on una allau pot desencadenar-se per sobrecàrrega.

Àrea limitada a una extensió que va des de l‘escala de vessant fins a la de conca

Dins d‘una regió, es poden donar diferents situacions d‘allaus.

Alçada fins a la qual creixen els arbres i formen bosc.

Aquest límit és funció del clima de cada serralada. Sota el límit superior del bosc el mantell nival és, generalment, més estable que per sobre degut a què el bosc pot tenir una funció de protecció contra les allaus.

Als Pirineus:

• Pirineu de Navarra: 2100-2300 m
• Pirineu de Aragó: 2100-2300 m
• Pirineu de Catalunya: 2100-2400 m

A Suïssa:

• Alps del Sud i Pre-Alps: 1650 – 1850 m
• Nord Alpine Main Ridge: 1800 – 2000 m
• Engadina i àrees alpines seques interiors: 2000- 2200 m

Mantell nival o capa de neu que té tendència a caure a partir d‘una sobrecàrrega.

Un mantell nival és isoterm quan tot ell, des del terra fins a la superfície, té la mateixa temperatura

Es dóna sovint a la primavera quan tot el mantell nival està molt pròxim als 0ºC. En aquest estat el mantell nival està en un estat dens i humit, i perd la seva resistència.

Quan la neu s‘escalfa a 0 ° C es crea una barreja de cristalls de gel i aigua. L‘estructura de gra és feble, però forma crostes dures quan es torna a congelar per regel.

Distància entre la línia de fractura i el límit inferior o stauchwall de la placa

Neu que s‘ha humidificat a una temperatura de 0ºC. Amb aquesta neu és fàcil de fer bola amb la mà amb el guant posat.

Neu amb alt contingut d‘aigua i a temperatura de fusió (0ºC). L‘aigua és visible i la neu pot comprimir-se fàcilment.

Neu acabada de caure
Es tracta de neu poc transformada i poc compactada que resulta de nevades actuals o molt recents

La mida de gra característica: 1-3 mm

El període de la nevada s‘indica en el butlletí de perill d‘allaus.

Neu que es desplaça en un moviment de reptació per sobre un terreny suau o humit, per exemple, vessants coberts d‘herba o lloses de pedra llisa, i que arriba a velocitats des d‘uns pocs mil·límetres a uns pocs metres per dia

Poden aparèixer esquerdes com a resultat dels moviments de lliscament dispars.

Neu no cohesionada, sense lligam entre els grans com per exemple la neu recent, els gobelets o facetes molt desenvolupades; tot i així també s‘aplica a neu humida. Aquest tipus de neu pot donar allaus de sortida puntual.

Desplaçament de la neu provocat pel vent. A partir d‘una velocitat aproximadament de 4m/s (uns 15 km/h) una neu de baixa densitat ja pot ser transportada.

Explicació més detallada:
L‘acumulació de neu ventada creix al cub de la velocitat del vent. Si la velocitat del vent es dobla, la quantitat de neu ventada augmenta fins a 8 vegades. El procés d‘acumulació és màxim si el vent bufa entre 50-80 km/h. A velocitats majors l‘acumulació es redueix degut al caràcter turbulent del flux.

Neu d‘un pic o una cresta que se l‘endú el vent en direcció cap a l‘atmosfera

Veure també: Transport turbulent

Superfície sobre la que es desplaça una allau de placa (pot ser el terra)

Atenció:
No s’ha de confondre amb la capa feble

Quan els moviments de lliscament s‘incrementen ràpidament, es produeix una purga o un lliscament. Els desencadenaments es poden produir a qualsevol hora del dia.

Transport d‘energia en forma d‘ones electromagnètiques. Es distingeixen: la radiació d‘ona curta (llum visible) i la radiació d‘ona llarga (radiació tèrmica).

El manto nivoso emite radiación de onda larga hacia la atmósfera. En el caso de cielo claro la superficie de la nieve se enfría significativamente (hasta 20 grados) por debajo de la temperatura del aire.

Radiació externa que incideix sobre el mantell nival

La radiació d’ona curta es reflexa majoritàriament (fins un 90 %) des de la superfície de la neu depenent del seu tipus.
La resta escalfa les capes més superficials de la neu i possiblement la humiteja.

La radiació d‘ona llarga (radiació infraroja) és gairebé completament absorbida per la superfície del mantell nival.

Àrees incloses  dins de serralades alpines on la precipitació és escassa

Les típiques zones intraalpines a Suïssa són el Valais Central, Engadina i els Grisons Centrals que estan situats entra la Serralada nord alpina i la Serralada alpina principal. A Italia aquestes regions són la regió Ortler-Vinschgau i a Àustria la Vall d‘Oetz. Al Pirineu de Catalunya, destaca la Cerdanya (sector Perafita Puigpedrós).

Zona de gran extensió que inclou vàries valls

En els butlletins de perill d‘allaus, les regions es subdivideixen en funció de la climatologia o de subdivisions administratives.

Concepte que reuneix la probabilitat d‘un esdeveniment (que es pugui produir), la presència de l‘home o béns (que es troba a la zona de perill) i els possibles danys

Explicació més detallada:
El butlletins d‘allaus descriuen el perill i no el risc.

Sobrecàrrega forta

• Dos o més esquiadors/surfistes etc. sense un bon espaiat (o sense respectar la distància de seguretat)
• Ratracs, o altres vehicles que circulen sobre neu
• Explosius
• Un únic excursionista/escalador

Veure: Vessant a sobrevent

Soroll distintiu (semblant a un so de “whumpf” ) que es produeix quan una capa feble collapsa sota una placa

El so generalment indica una situació inestable i pot estar acompanyat per l‘aparició d‘esquerdes. Un whumpf és un avís d‘allau clar.

Veure: Vessant a sotavent