Glosario

Com a resultat del transport de la neu pel vent es formen acumulacions de neu compactada en sectors de sotavent o arrecerats, que sovint tenen pocs ancoratges. Les àrees propenses a l‘acumulació de neu ventada són canals, zones deprimides, discontinuïtats en els pendents i zones properes a crestes o carenes a sotavent.

Més explicacions:
La massa de neu transportada està sotmesa a tres processos: rodament, saltació i suspensió. Durant el transport, decreix considerablement la mida dels cristalls depenent de la velocitat i la durada del vent, entre un 10 % i fins a un 20 % de la seva mida original. Les petites partícules fracturades estan empaquetades pel vent, donant lloc a una capa cohesiva de neu (placa tova, o placa dura) en el vessant de sotavent.

Mida de les acumulacions de neu ventada (gruix):

• petites acumulacions de neu ventada: 5- 20 cm de gruix
• acumulacions de neu ventada mitges: 20-50 cm de gruix
• grans acumulacions de neu ventada: més de 50 cm de gruix

Extensió de sobreacumulacions de neu ventada (espacial)

• algunes acumulacions de neu ventada:
  molt poca neu ventada sobreacumulada amb poca extensió espacial
• sobreacumulacions de neu ventada extensives:
  grans sobreacumulacions de neu ventada majoritàriament amb una gran extensió espacial en pendents i orientacions

Massa de neu que normalment arrossega un volum superior a 100 m³ amb una mínima allargada de 50 m que es desplaça ràpidament

Allau (de neu seca o humida sense cohesió) que comença a partir d‘un punt i que acaba assolint forma de V invertida

El moviment és fonamentalment per lliscament sobre el terra o per damunt de la resta de mantell nival, contràriament al que es produeix en l‘aerosol d‘una allau de neu pols

Allau formada per neu humida

Comparada amb les allaus de neu seca, la velocitat de flux d‘una allau de neu humida és més lenta, per això la distància recorreguda fins la zona d‘arribada sòl ser més curta.
Tot i així l‘impacte sobre obstacles és major degut a l‘alta densitat de la neu humida.

Trencament de gel de les zones pendents de les glaceres

Algunes allaus de gel evolucionen a allaus de neu pols . Poden incloure, en el seu trajecte, neu en el flux. Aquest tipus d‘allaus han estat sovint causa de catàstrofes.

Fractura brusca d‘una placa de neu en un vessant de muntanya

Les capes amb febles enllaços dins del mantell proporcionen una superfície de lliscament per sobre de la qual es desplaça la placa. La fractura fortament escairada es trenca en un angle recte respecte la massa lliscant.

Allau que llisca sobre el sòl, a través de la neu tipus Firn o sobre d‘una glacera a la zona de fractura, arrossegant tota la neu de tota la temporada amb ella

Allau de placa on el pla de lliscament no és el terra com és el cas de allau de fons

Allau gran o molt gran que corre tot el camí fins al fons de la vall

Allau no causada per l‘aplicació d‘una força artificial (per exemple per una nevada, per pèrdua de cohesió per causes meteorològiques)

Màxima distància entre els dos límits lateral o flancs de l‘allau de placa

Lleu disminució del gruix de neu degut al procés de compactació per formació de grans fins i a la influencia del pes de les capes suprajacents; increment de la cohesió y de la densitat de la neu

Millora de la cohesió entre els cristalls que es tradueix sobretot en una major capacitat dels cristalls a absorbir la sobrecàrrega.

Zona propera a la línia de cresta, la cresta o el pic. Aquestes àrees estan fortament influenciades pel vent.

Capes basals del mantell nival més properes al terra

Butlletí que dóna informació detallada sobre el mantell nival i la situació d‘allaus.

El grau de perill es dóna en base a l‘Escala Europea de Perill d‘Allaus que consta de 5 nivells.

Tàlveg estret i pendent, generalment situat a les proximitats d‘una cresta i limitat per zones rocoses nues. Sovint està format per esbaldregalls i detritus. Lloc privilegiat  per l‘acumulació de neu ventada o congestes

Evolució del perill d‘allaus en el decurs del dia. El perill d‘allaus pot variar enormement durant el dia. Las situacions de primavera són típiques: després d’una nit clara, el perill és baix a les primeres hores del dia, a partir d‘aleshores s‘incrementa degut a l‘escalfament derivat de l‘acció solar i la temperatura.

Capa amb una estructura d‘enllaços febles entre grans

Cresta d‘una muntanya llarga i marcada

Explicació més detallada:
Una aresta és una cresta que connecta dos pics d‘una serralada

Via de transport propera a un vessant potencialment amenaçat per allaus

Veure: Augment de la cohesió, increment de la duresa (d‘una capa de neu)

Alçada d‘una columna d‘aigua que resultaria de la fosa d‘una mostra de neu (expressat en mm) amb referència a la mateixa àrea. El equivalent d‘aigua líquida d‘una mostra de neu de 20 cm amb una densitat de la neu mitjana de 100 Kg/m³ és 20 mm. Amb una densitat de 500 Kg/m³ el equivalent d‘una mostra de 20 cm de neu és 100 mm d‘aigua.

Dipòsit de neu format pel vent amb la característica de que queda penjant normalment prop d‘una carena o cingle o en una ruptura important del terreny

Depressió més llarga que ample en un terreny molt pendent on s‘hi acumula sovint neu transportada pel vent.

Alçada sobre el nivell del mar a la que la temperatura de l‘aire és 0ºC

Alçada sobre el nivell del mar per sobre de la qual el tipus de precipitació és neu i es diposita sobre el terra

Normalment, la cota de neu és 300 m més baixa que la cota de la isozero. En casos de precipitacions intenses o en valls molt tancades, el límit de la nevada pot arribar a ser al voltant de 600 m per sota de cota de la isozero.

Límit topogràfic inferior des d‘on hi ha presència permanent de neu al terra

Depenent de l‘orientació del pendent, la cota de neu al terra pot variar significativament.

Divisòria lineal estreta que separa dues vessants de diferent orientació d‘una muntanya

Capa de neu dura que es forma com a resultat del procés fusió-regel o per acció del vent

Capa de gel fina i sòlida que es troba dins del mantell nival a partir de la congelació d‘aigua de pluja o del procés de fusió-regel
Els grans de gel no són visibles ni reconeixibles.

Capa dura i compactada resultant del procés de fusió-regel; s‘incrementa la duresa

Capa superficial del mantell nival que s‘ha compactat extremadament degut al vent

Crosta de superfície que es trenca quan es trepitja a sobre

Crosta de fusió-regel a la superfície del mantell nival

Massa per unitat de volum per una quantitat de neu donada. Depenent del tipus i de l‘estat de la neu, aquesta pot tenir diferents densitats:

Allau provocada a distància per una sobrecàrrega, per exemple, esquiadors o freeride

En general, el desencadenament es fa fora de la trajectòria d‘allau. No obstant això, pot passar que les persones poden ser atrapades i enterrades si l’allau arriba a afectar el lloc on s’ha desencadenat.

Desencadenament d’allau per explosius, o altres forces externes com ratracs, vehicles que circulen sobre la neu, gent

Neu acumulada o dipositada per una allau

Als fons de vall i xones deprimides aquests dipòsits romanen freqüentment durant llargs períodes de temps.

Zona de pendent on el gradient del pendent de sobte es torna significativament més pronunciada; altament propensa a acumular dipòsits de neu ventada

Disminució, afebliment o desaparició dels lligams entre els cristalls o grans de neu que dóna lloc a una disminució de la capacitat d’absorbir la sobrecàrrega.

Mesura de precaució que s‘adopta en l‘esquí de muntanya que consisteix en mantenir una distància entre dues persones per tal de no sobrecarregar el mantell nival

Durant l‘ascens s‘ha de mantenir al menys una distància de 10 m, i durant la baixada s‘ha d‘augmentar significativament.

Dipòsit de neu formada per neu transportada pel vent
La morfologia d‘aquest dipòsit és d‘una banda una part plana que correspon al lloc d‘on ha bufat el vent (sobrevent) i de l‘altre, d‘una part amb pendent abrupta que correspon al lloc on es diposita la neu (sotavent). Cal no confondre les dunes amb els ripples.

Capacitat de la neu a suportar una sobrecàrrega (resistència a la desintegració)
Depèn de l‘extensió, de la qualitat i la cohesió de la neu

Pressió exercida sobre els enllaços entre els grans de neu d‘una capa, pel pes de les capes superiors i pel lliscament entre capes suprajacents

La resistència d‘una capa de neu per a suportar les tensions internes i externes del mantell

L‘estabilitat és el balanç entre la resistència i l‘esforç de cisalla en una capa de neu.

Veure també: Augment de la cohesió, increment de la duresa (d‘una capa de neu)

Successió dels diferents estrats del mantell nival on cada estrat es caracteritza per la forma i la dimensió dels cristalls, la duresa, temperatura, contingut en aigua líquida i densitat.

Exposició a diferents fenòmens: al vent, al sol, a les allaus o a d‘altres perills en general

Capa de gel fina i molt delicada que es forma sobre la neu per interacció de la radiació solar, de la fusió i del refredament per irradiació

Sovint durant la primavera, els vessants assolellats apareixen amb superfícies glaçades degut a l‘alta reflectivitat del firnspiegel.

Zona laterals d‘una vall des del fons de vall fins la carena o cresta

Fracturació sobtat d‘una capa feble; un clar senyal de la tensió i d‘inestabilitat

Formació d‘enllaços entre els grans que donen com a resultat un increment en la cohesió

Aquest procés és més ràpid a temperatures relativament altes de la neu. La formació de ponts de gel s‘observa més fàcilment en neu compactada (boles de neu, neu dipositada per una allau, traces velles d’esquís).

Cristalls de gel sovint transparents, en forma de petites plaquetes, que es formen per sublimació inversa del vapor d‘aigua contingut en l‘aire

El gebre es forma i creix en nits serenes i fredes per irradiació de la neu. Quan queda enterrat esdevé una capa feble persistent al llarg del temps, que pot ser potencialment el pla de lliscament d‘una allau.

Veure també: www.snowcrystals.it

Neu precipitada que s‘adhereix fermament als objectes per la cara de sobrevent, com arbres, cables elèctric, creus dels cimes etc.
En períodes de gel, boira i vent.

Cristalls en forma de vaset amb estries i cares planes a la seva superfície

Aquest tipus de cristall és el resultat d‘un elevat gradient de temperatura. Els gobelets o gebre de profunditat constitueixen un capa feble típica.

Classe granulomètrica: de 2 a 5 mm o fins i tot més grancrystals

Els gobelets són una acumulació de cristalls en forma de vaset. Les capes febles sovint están formades per aquests gobelets.

Veure també: www.snowcrystals.it

Cambio en la temperatura por unidad de espesor, expresada en ° C/m o ° C/cm

El gradiente de temperatura se mide en la nieve verticalmente desde el suelo hasta la superficie del manto. Se calcula por diferencia entre medidas consecutivas. Un gradiente de temperatura “débil” es por ejemplo 1ºC por metro, mientras que un gradiente temperatura “alto” es 25ºC por metro.

Grans arrodonits que es formen per metamorfisme de fusió regel, sovint de forma agrupada

Mida característica: 0,5 a 3 mm

Veure també: www.snowcrystals.it

Gruix de la placa a la línia de fractura o cicatriu de coronació, mesurada verticalment

Gruix de la placa a la línia de fractura, mesurat en angle recta respecte el pendent

Gruix de neu mesurat perpendicularment al pendent

Gruix del mantell nival mesurat verticalment respecte al pendent

Quantitat de neu precipitada en 24 hores

Augment del gruix de neu en un determinat període.

Pèrdua de resistència

La neu recent caiguda sobre el terra implica una càrrega sobre la neu pre-existent al terra, per tant pot implicar un increment en el perill d‘allaus. En condicions desfavorables, per exemple: una baixa estabilitat de l‘estratificació, les baixes temperatures, forts vents;  fins i tot uns pocs centímetres poden ser crítics. En condicions favorables, per exemple: neu pre-existent estable, vents lleugers; fins i tot 50 cm  no representen cap problema.

Llocs on la gent o objectes poden estar afectats per allaus.

Atenció:
En el butlletí de perill d’allaus normalment s’utilitza per referir-se a llocs on una allau pot desencadenar-se per sobrecàrrega.

Zona morfològicament allargada i arrodonida

Longitud total de l‘allau mesurat des del punt més alt de la fractura fins al punt més baix del dipòsit de l‘allau

Alçada fins a la qual creixen els arbres i formen bosc

Aquest límit és funció del clima de cada serralada. Sota el límit superior del bosc el mantell nival és, generalment, més estable que per sobre degut a què el bosc pot tenir una funció de protecció contra les allaus.

Als Pirineus:

• Pirineu de Navarra: 2100-2300 m
• Pirineu de Aragó: 2100-2300 m
• Pirineu de Catalunya: 2100-2400 m

A Suïssa:

• Alps del Sud i Pre-Alps: 1650 – 1850 m
• Nord Alpine Main Ridge: 1800 – 2000 m
• Engadina i àrees alpines seques interiors: 2000- 2200 m

Neu dipositada al terra en diverses capes

Mantell nival o capa de neu que té tendència a caure a partir d‘una sobrecàrrega.

Procés metamòrfic de neu seca amb alt gradient de temperatura; els grans creixen en forma de cares planes i angles rectes; finalment es formen cristalls grans en forma de facetes o vasets; les capes formades per aquests tipus de grans tenen normalment baixa resistència

Nota addicional:
El procés s’accelera en orinetacions obagues amb poc gruix de neu I alt gradient tèrmic. Aquest porcés pot afectar a a tot el mantel nival. A la superficie de la neu es desenvolupa preferentment durant les nits clares en pendents obacs

Canvi en la forma i la mida dels grans en el mantell nival

Distància entre la línia de fractura i el límit inferior o stauchwall de la placa

Capa superficial de neu suficientment estable com per suportar el pas d‘una persona

Neu que s‘ha humidificat a una temperatura de 0ºC. Amb aquesta neu és fàcil de fer bola amb la mà amb el guant posat.

Neu amb alt contingut d‘aigua i a temperatura de fusió (0ºC). L‘aigua és visible i la neu pot comprimir-se fàcilment.

Neu recent de molt baixa densitat; normalment 30 kg/m³ (neu extremadament pols)

Neu no cohesionada, sense lligam entre els grans com per exemple la neu recent, els gobelets o facetes molt desenvolupades; tot i així també s‘aplica a neu humida. Aquest tipus de neu pot donar allaus de sortida puntual.

Direcció a la que mira un pendent segons una brúixola; per exemple una cara nord és aquella que està encarada cap al nord

Neu d‘un pic o una cresta que se l‘endú el vent en direcció cap a l‘atmosfera

Veure també: Transport turbulent

Condicions, circumstàncies o processos que poden donar com a resultat danys

Extensió areal d‘una zona que va des de pocs metres fins a 20 metres

Esdeveniment amb una probabilitat d‘ocurrència que no excedeix el 50 %

Esdeveniment amb una probabilitat d‘ocurrència per sobre del 50 %

Quan els moviments de lliscament s‘incrementen ràpidament, es produeix una purga o un lliscament. Els desencadenaments es poden produir a qualsevol hora del dia.

Quantitat de neu recent diària acumulada en un període determinat de temps, per ex. tres dies

Transport d‘energia en forma d‘ones electromagnètiques. Es distingeixen: la radiació d‘ona curta (llum visible) i la radiació d‘ona llarga (radiació tèrmica).

Zona de gran extensió que inclou vàries valls

En els butlletins de perill d‘allaus, les regions es subdivideixen en funció de la climatologia o de subdivisions administratives.

Formes erosives de la superfície del mantell nival que apunta en la direcció del vent; no confondre amb dunes

Procés d‘aixecament de la neu de la superfície del mantell nival que és transportada pel vent
(la visibilitat horitzontal no es redueix notablement)