European Avalanche Warning Services

Glossary[en]  Glossar[de]  Glossaire[fr]  Glossario[it]  Glosario[es]  Glosario[ca]  Slovník[sk]  Dicţionar[ro]  Glossar[no] 


Àrea adjacent a la carena o cim

Zona propera a la línia de cresta, la cresta o el pic. Aquestes àrees estan fortament influenciades pel vent.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Àrea distant de la carena, vessant obert

Terreny muntanyós desconnectat de la línia de cresta

Explicació més detallada:
Sovint es refereix a la transició entre zones d’extrema inclinació i aquelles amb menys inclinació. També pertanyen a aquesta categoria terrenys inclinats o esperons no connectats amb la cresta principal. No hi ha un límit clar entre les àrees adjacents i les no adjacents a la cresta, però sí que és una zona de transició.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Acumulació de neu ventada, dipòsit de neu ventada

Com a resultat del transport de la neu pel vent es formen acumulacions de neu compactada en sectors de sotavent o arrecerats, que sovint tenen pocs ancoratges. Les àrees propenses a l‘acumulació de neu ventada són canals, zones deprimides, discontinuïtats en els pendents i zones properes a crestes o carenes a sotavent.

Més explicacions:
La massa de neu transportada està sotmesa a tres processos: rodament, saltació i suspensió. Durant el transport, decreix considerablement la mida dels cristalls depenent de la velocitat i la durada del vent, entre un 10 % i fins a un 20 % de la seva mida original. Les petites partícules fracturades estan empaquetades pel vent, donant lloc a una capa cohesiva de neu (placa tova, o placa dura) en el vessant de sotavent.


Mida de les acumulacions de neu ventada (gruix):

 
Extensió de sobreacumulacions de neu ventada (espacial)

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Allau (allau de neu)

Massa de neu que normalment arrossega un volum superior a 100 m³ amb una mínima allargada de 50 m que es desplaça ràpidament

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Allau amb sortida puntual

Allau (de neu seca o humida sense cohesió) que comença a partir d‘un punt i que acaba assolint forma de V invertida

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Allau de flux dens

El moviment és fonamentalment per lliscament sobre el terra o per damunt de la resta de mantell nival, contràriament al que es produeix en l‘aerosol d‘una allau de neu pols

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Allau de fons

Terme general per definir un tipus d‘allau, que es dóna sovint a la primavera, que erosiona el terra a la zona de trajecte i que presenta un dipòsit parcialment contaminat per la presència de terra i detritus

Sovint són allaus de lliscament, però algunes vegades són allaus de placa que es desencadenen quan falla una capa feble basal.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Allau de fusió

Allau formada per neu humida

Comparada amb les allaus de neu seca, la velocitat de flux d‘una allau de neu humida és més lenta, per això la distància recorreguda fins la zona d‘arribada sòl ser més curta.
Tot i així l‘impacte sobre obstacles és major degut a l‘alta densitat de la neu humida.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Allau de gel, caiguda de seracs

Trencament de gel de les zones pendents de les glaceres

Algunes allaus de gel evolucionen a allaus de neu pols . Poden incloure, en el  seu trajecte, neu en el flux. Aquest tipus d‘allaus han estat sovint causa de catàstrofes.

AnyLloc 
1895Altels (Schweiz)6 morts, 158 animals morts
1965Mattmark (Schweiz)88 morts
1970Huascaran (Peru)seguit d`un debris flow 18.000 morts

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Allau de neu recent seca, allau d?aerosol o allau de neu pols

Allau (sovint una allau de placa) constituïda per neu recent seca que forma una barreja d‘aire i de neu que s‘eleva totalment o parcialment  sobre el sòl i en forma de grans núvols polsegosos de neu

Assoleix velocitats de l‘ordre de 100-300 km/h i pot provocar dins de l‘aire ones de pressió que causin destrosses fins i tot fora de la zona d‘acumulació.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Allau de placa

Fractura brusca d‘una placa de neu en un vessant de  muntanya

Les capes amb febles enllaços dins del mantell proporcionen una superfície de lliscament per sobre de la qual es desplaça la placa. La fractura fortament escairada es trenca en un angle recte respecte la massa lliscant.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Allau de placa de fons

Allau que llisca sobre el sòl, a través de la neu tipus Firn o sobre d‘una glacera a la zona de fractura,  arrossegant tota la neu de tota la temporada amb ella

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Allau de placa de superfície

Allau de placa on el pla de lliscament no és el terra com és el cas de allau de fons

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Allau fins a fons de vall

Allau gran o molt gran que corre tot el camí fins al fons de la vall

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Allau natural, allau desencadenada de forma natural, allau espontània

Allau no causada per l‘aplicació d‘una força artificial (per exemple  per una nevada, per pèrdua de cohesió per  causes meteorològiques)

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Altitud

Àrees amb cert rang d’altitud (precisió ± 100 m)

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Amplada de la placa

Màxima distància entre els dos límits lateral o flancs de l‘allau de placa

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Arrodoniment dels grans de neu

Procés de transformació de neu seca amb poc gradient de temperatura dins del mantell

Neu recent, partícula de precipitació descomposta i fragmentada, grans fins que es transformen donant lloc a un mantell ben assentat i consolidat.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Assentament

Lleu disminució del gruix de neu degut al procés de compactació per formació de grans fins i a la influencia del pes de les capes suprajacents; increment de la cohesió y de la densitat de la neu

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Augment de la cohesió, increment de la duresa (d‘una capa de neu)

Millora de la cohesió entre els cristalls que es tradueix sobretot en una major capacitat dels cristalls a absorbir la sobrecàrrega.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Base del mantell nival

Capes basals del mantell nival més properes al terra

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Butlletí de perill d‘allaus

Butlletí que dóna informació detallada sobre el mantell nival i la situació d‘allaus.

El grau de perill es dóna en base a l‘Escala Europea de Perill d‘Allaus que consta de 5 nivells.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Calabruix, neu granulada, neu rodona

Forma especial de neu recent constituïda per cristalls gebrats en forma esfèrica o cònica

Es forma per congelació sobre els cristalls de gel de gotes minúscules d‘aigua subfoses presents a l‘atmosfera.

Veure també: www.snowcrystal.it

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Canal, corredor

Tàlveg estret i pendent, generalment situat a les proximitats d‘una cresta i limitat per zones rocoses nues. Sovint està format per esbaldregalls i detritus. Lloc privilegiat  per l‘acumulació de neu ventada o congestes

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Canvis d‘estabilitat del mantell durant el dia

Evolució del perill d‘allaus en el decurs del dia. El perill d‘allaus pot variar enormement durant el dia. Las situacions de primavera són típiques: després d’una nit clara, el perill és baix a les primeres hores del dia, a partir d‘aleshores s‘incrementa degut a l‘escalfament derivat de l‘acció solar i la temperatura.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Capa feble

Capa que es troba dins del mantell nival amb molt baixa resistència a partir de la qual es pot produir i propagar una fractura

Les capes febles típiques són: facetes, gobelets, neu recent de baixa densitat enterrada, gebre enterrat i neu rodona (calabruix o neu granulada)

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Capa feblement consolidada

Capa amb una estructura d‘enllaços febles entre grans

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Carena

Cresta d‘una muntanya llarga i marcada

Explicació més detallada:
Una aresta és una cresta que connecta dos pics d‘una serralada

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Carretera o via en perill

Via de transport propera a un vessant potencialment amenaçat per allaus

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Coll

Zona més baixa en una cresta

La velocitat del vent s‘intensifica, l‘acumulació de congesta s‘incrementa.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Consolidació

Veure: Augment de la cohesió, increment de la duresa (d‘una capa de neu)

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Contingut d‘aigua líquida, equivalent en aigua líquida

Alçada d‘una columna d‘aigua que resultaria de la fosa d‘una mostra de neu (expressat en mm) amb referència a la mateixa àrea. El equivalent d‘aigua líquida d‘una mostra de neu de 20 cm amb una densitat de la neu mitjana de 100 Kg/m3 és 20 mm. Amb una densitat de 500 Kg/m3 el equivalent d‘una mostra de 20 cm de neu és 100 mm d‘aigua.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Cornisa

Dipòsit de neu format pel vent  amb la característica de que queda penjant normalment prop d‘una carena o cingle o en una ruptura important del terreny

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Corredor o canal

Depressió més llarga que ample en un terreny molt pendent on s‘hi acumula sovint neu transportada pel vent.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Corredor o canal

Depressió més llarga que ample en un terreny molt pendent on s‘hi acumula sovint neu transportada pel vent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Cota de isozero

Alçada sobre el nivell del mar a la que la temperatura de l‘aire és 0ºC

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Cota de neu

Alçada sobre el nivell del mar per sobre de la qual el tipus de precipitació és neu i es diposita sobre el terra

Normalment, la cota de neu és 300 m més baixa que la cota de la isozero. En casos de precipitacions intenses o en valls molt tancades, el límit de la nevada pot arribar a ser al voltant de 600 m per sota de cota de la isozero.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Cota d‘innivació, Cota de neu al terra

Límit topogràfic inferior des d‘on hi ha presència permanent de neu al terra

Depenent de l‘orientació del pendent, la cota de neu al terra pot variar significativament.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Cresta

Divisòria lineal estreta que separa dues vessants de diferent orientació d‘una muntanya

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Crosta

Capa de neu dura que es forma com a resultat del procés fusió-regel o per acció del vent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Crosta de gel lenticular

Capa de gel fina i sòlida que es troba dins del mantell nival a partir de la congelació d‘aigua de pluja o del procés de fusió-regel
Els grans de gel no són visibles ni reconeixibles.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Crosta de regel

Capa dura i compactada resultant del procés de fusió-regel; s‘incrementa la duresa

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Crosta de vent

Capa superficial del mantell nival que s‘ha compactat extremadament degut al vent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Crosta que s‘enfonsa, crosta que es trenca

Crosta de superfície que es trenca quan es trepitja a sobre

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Crosta superficial

Crosta de fusió-regel a la superfície del mantell nival

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Densitat de la neu

Massa per unitat de volum per una quantitat de neu donada. Depenent del tipus i de l‘estat de la neu, aquesta pot tenir diferents densitats:

Tipus de neuMesura de densitat [kg/m³]
neu molt lleugeraaprox. 30
neu recentaprox. 100
partícula de precipitació descomposta i fragmentada150 - 300
gra fi250 - 450
facetes250 - 400
gobelets150 - 350
grans de fusió300 - 600
firn600 - 830
gel glacialaprox. 900
gel pur917

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Desencadenament a distància

Allau provocada a distància per una sobrecàrrega, per exemple, esquiadors o freeride

En general, el desencadenament es fa fora de la trajectòria d‘allau. No obstant això, pot passar que les persones poden ser atrapades i enterrades si l’allau arriba a afectar el lloc on s’ha desencadenat.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Desencadenament provocat

Desencadenament d’allau per explosius, o altres forces externes com ratracs, vehicles que circulen sobre la neu, gent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Dipòsit d‘allau

Neu acumulada o dipositada per una allau

Als fons de vall i xones deprimides aquests dipòsits romanen freqüentment durant llargs períodes de temps.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Discontinuïtat de la pendent

Zona de pendent on el gradient del pendent de sobte es torna significativament més pronunciada; altament propensa a acumular dipòsits de neu ventada

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Disminució de la duresa (del mantell nival)

Disminució, afebliment o desaparició dels lligams entre els cristalls o grans de neu que dóna lloc a una disminució de la capacitat d’absorbir la sobrecàrrega.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Distància de reducció de sobrecàrrega

Mesura de precaució que s‘adopta en l‘esquí de muntanya que consisteix en mantenir una distància entre dues persones per tal de no sobrecarregar el mantell nival

Durant l‘ascens s‘ha de mantenir al menys una distància de 10 m, i durant la baixada s‘ha d‘augmentar significativament.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Dunes

Dipòsit de neu formada per neu transportada pel vent
La morfologia d‘aquest dipòsit és d‘una banda una part plana que correspon al lloc d‘on ha bufat el vent (sobrevent) i de l‘altre, d‘una part amb pendent abrupta que correspon al lloc on es diposita la neu (sotavent). Cal no confondre les dunes amb els ripples.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Duresa / Resistència (del mantell nival)

Capacitat de la neu a suportar una sobrecàrrega (resistència a la desintegració)
Depèn de l‘extensió, de la qualitat i la cohesió de la neu

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


En particular (per sobrecàrrega forta)

En general les allaus poden desencadenar-se per un grup de persones en un mateix pendent però també hi ha la possibilitat, en casos aïllats, de desencadenament pel pas d‘una persona

Nota:
Terme de l‘escala de perill d‘allaus  utilitzat en el butlletí diari.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Esforç de cisalla

Pressió exercida sobre els enllaços entre els grans de neu d‘una capa, pel pes de les capes superiors i pel lliscament entre capes suprajacents

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Esqueda de lliscament, fisura

Esquerda visible a la superfície del mantell, formada a causa de moviments interns dispars per sobre de pendents especialment en pendents herbosos

Cal evitar, sempre que sigui possible, les àrees que queden per sota de les esquerdes de lliscament o fisures ja que és possible que es donguin  purgues i allaus de lliscament.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Estabilitat, mantell nival estable

La resistència d‘una capa de neu per a suportar les tensions internes i externes del mantell

L‘estabilitat és el balanç entre la resistència i l‘esforç de cisalla en una capa de neu.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Estabilitzat, consolidat

Veure també: Augment de la cohesió, increment de la duresa (d‘una capa de neu)

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Estructura del mantell nival, Estratificació de la neu

Successió dels diferents estrats del mantell nival on cada estrat es caracteritza per la forma i la dimensió dels cristalls, la duresa, temperatura, contingut en aigua líquida i densitat.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Exposat

Exposició a diferents fenòmens: al vent, al sol, a les allaus o a d‘altres perills en general

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Facetes, cares planes

Cristalls que presenten primordialment superfícies planes i angles rectes resultat de l metamorfisme constructiu

Mida de gra típica: 0.5 a 3 mm

Veure també: www.snowcrystals.it

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Firn

Neu acumulada al llarg dels any, sobretot a la part superior de les glaceres, intensament metamorfitzada i densa a causa de la fusió-regel així com també per la pressió de la neu suprajacent

Sovint es descriu com a crosta superficial llisa de gel-desgel  a final de la temporada. (Veure també: Neu primavera)

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Firnspiegel

Capa de gel fina i molt delicada que es forma sobre la neu per interacció de la radiació solar, de la fusió i del refredament per irradiació

Sovint durant la primavera, els vessants assolellats apareixen amb superfícies glaçades degut a l‘alta reflectivitat del firnspiegel.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Flancs de la vall

Zona laterals d‘una vall des del fons de vall fins la carena o cresta

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Formació de fissures

Fracturació sobtat d‘una capa feble; un clar senyal de la tensió i d‘inestabilitat

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Formació de ponts de gel

Formació d‘enllaços entre els grans que donen com a resultat un increment en la cohesió

Aquest procés és més ràpid a temperatures relativament altes de la neu. La formació de ponts de gel  s‘observa més fàcilment en neu compactada (boles de neu, neu dipositada per una allau, traces velles d’esquís).

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Gebre, gebre de superfície

Cristalls de gel sovint transparents, en forma de petites plaquetes, que es formen per sublimació inversa del vapor d‘aigua contingut en l‘aire

El gebre es forma i creix en nits serenes i fredes per irradiació de la neu. Quan queda enterrat esdevé una capa feble persistent al llarg del temps, que pot ser potencialment el pla de lliscament d‘una allau.

Veure també: www.snowcrystals.it

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Gobelets, gebre de profunditat

Cristalls en forma de vaset amb estries i cares planes a la seva superfície

Aquest tipus de cristall és el resultat d‘un elevat gradient de temperatura. Els gobelets o gebre de profunditat constitueixen un capa feble típica.

Classe granulomètrica: de 2 a 5 mm o fins i tot més grancrystals

Els gobelets són una acumulació de cristalls en forma de vaset. Les capes febles sovint están formades per aquests gobelets.

Veure també: www.snowcrystals.it

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Gradient de temperatura

Canvi en la temperatura per unitat de gruix, expressada en ° C/m o ° C/cm

El gradient de temperatura es mesura a la neu verticalment des del terra fins la superfície del mantell. Es calcula per diferència entre mesures consecutives. Un gradient de temperatura "feble" és per exemple 1ºC per metre, mentre que un exemple de gradient de temperatura "alt" és 25ºC per metre.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Gradients de pendent

*) El grau de pendent es mesura en la línia de la caiguda en la part més inclinada d‘una vessant a una escala d‘1: 25.000 o s‘estima en el lloc.

 

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Grans de fusió

Grans arrodonits que es formen per metamorfisme de fusió regel, sovint de forma agrupada

Mida característica: 0,5 a 3 mm

Veure també: www.snowcrystals.it

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Grans fins

Grans de neu petits i arrodonits resultat del metamorfisme destructiu o de baix gradient

Mida de gra característica: de 0.2 a 0.5 mm

Veure també: www.snowcrystals.it

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Gruix de la fractura

Gruix de la placa a la línia de fractura o cicatriu de coronació, mesurada verticalment

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Gruix de la placa

Gruix de la placa a la línia de fractura, mesurat en angle recta respecte el pendent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Gruix del mantell nival

Gruix de neu mesurat perpendicularment al pendent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Gruix de neu

Gruix del mantell nival mesurat verticalment respecte al pendent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Gruix de neu recent

Quantitat de neu precipitada en 24 hores

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Increment del gruix de neu

Augment del gruix de neu en un determinat període.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Inestable

Pèrdua de  resistència

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Límit superior del bosc

Alçada fins a la qual creixen els arbres i formen bosc

Aquest límit és funció del clima de cada serralada. Sota el límit superior del bosc el mantell nival és, generalment, més estable que per sobre degut a què el bosc pot tenir una funció de protecció contra les allaus.

Als Pirineus:


A Suïssa:

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Llindar crític del gruix de neu recent

La neu recent caiguda sobre el terra implica una càrrega sobre la neu pre-existent al terra, per tant pot implicar un increment en el perill d‘allaus. En condicions desfavorables, per exemple: una baixa estabilitat de l‘estratificació, les baixes temperatures, forts vents;  fins i tot uns pocs centímetres poden ser crítics. En condicions favorables, per exemple: neu pre-existent estable, vents lleugers; fins i tot 50 cm  no representen cap problema.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Llocs propensos a la caiguda d'allaus, indrets perrillosos (per allau)

Llocs on la gent o objectes poden estar afectats per allaus.

Atenció:
En el butlletí de perill d’allaus normalment s’utilitza per referir-se a llocs on una allau pot desencadenar-se per sobrecàrrega.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Llom

Zona morfològicament allargada i arrodonida

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Local, localment

Àrea limitada a una extensió que va des de l‘escala de vessant fins a la de conca

Dins d‘una regió, es poden donar diferents situacions d‘allaus.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Longitud de l‘allau

Longitud total de l‘allau mesurat des del punt més alt de la fractura fins al punt més baix del dipòsit de l‘allau

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Múltiples zones de sortida

Àrea en la qual es poden originar diverses allaus

El terme sovint s’associa a allaus de mida 4 i 5.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Mantell nival

Neu dipositada al terra en diverses capes

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Mantell nival inestable, o fràgil, o propens a desencadenar-se

Mantell nival o capa de neu que té tendència a caure a partir d‘una sobrecàrrega.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Mantell nival isoterm

Un mantell nival és isoterm quan tot ell, des del terra fins a la superfície,  té la mateixa temperatura

Es dóna sovint a  la primavera quan tot el mantell nival està molt pròxim als 0ºC. En aquest estat el mantell nival està en un estat dens i humit, i perd la seva resistència.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Metamorfisme d'alt i mig gradient, metamorfisme constructiu de la neu, formació de facetes (facetament)

Procés metamòrfic de neu seca amb alt gradient de temperatura; els grans creixen en forma de cares planes i angles rectes; finalment es formen cristalls grans en forma de facetes o vasets; les capes formades per aquests tipus de grans tenen normalment baixa resistència

Nota addicional:
El procés s’accelera en orinetacions obagues amb poc gruix de neu I alt gradient tèrmic. Aquest porcés pot afectar a a tot el mantel nival. A la superficie de la neu es desenvolupa preferentment durant les nits clares en pendents obacs

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Metamorfisme de fusió-regel

Quan la neu s‘escalfa a 0 ° C es crea una barreja de cristalls de gel i aigua. L‘estructura de gra és feble, però forma crostes dures quan es torna a congelar per regel.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Metamorfisme de la neu

Canvi en la forma i la mida dels grans en el mantell nival

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Mida de la zona de sortida (d‘allaus de placa)

Distància entre la línia de fractura i el límit inferior o stauchwall de la placa

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Mida de l’allau

Extensió de l’allau, classificada a partir del potencial destructiu i de la zona d‘arribada de l‘allau

Mida 1: Purga


Mida 2: Allau petita


Mida 3: Allau mitjana


Mida 4:
Allau gran


Mida 5:
Allau molt gran.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Neu capaç de suportar sobrecàrregues

Capa superficial de neu suficientment estable com per suportar el pas d‘una persona

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Neu consolidada

Neu en la qual els grans presentan unions per pont de gel de manera que la capa de neu no es col‘lapse.

Aquest tipus de neu es forma a través del transport per  vent y pel procés de gradient baix de temperatura (arrodoniment dels grans). A part de la presència de capes febles, per desencadenar-se una allau de placa, també cal que hi hagi una capa de neu consolidada.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Neu humida

Neu que s‘ha humidificat a una temperatura de 0ºC. Amb aquesta neu és fàcil de fer bola amb la mà amb el guant posat.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Neu molt humida

Neu amb alt contingut d‘aigua i a temperatura de fusió (0ºC). L‘aigua és visible i la neu pot comprimir-se fàcilment.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Neu primavera

Gra rodó, neu humida, resultat de repetits cicles de de gel-desgel; principalment es dóna a la primavera

Veure també: Firn

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Neu recent molt lleugera

Neu recent de molt baixa densitat; normalment 30 kg/m³ (neu extremadament pols)

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Neu recent o fresca

Neu acabada de caure
Es tracta de neu poc transformada i poc compactada que resulta de nevades actuals o molt recents

La mida de gra característica: 1-3 mm

El període de la nevada s‘indica en el butlletí de perill d‘allaus.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Neu reptant

Neu que es desplaça en un moviment de reptació  per sobre un terreny suau o humit, per exemple, vessants coberts d‘herba o lloses de pedra llisa, i que arriba a velocitats des d‘uns pocs mil·límetres a uns pocs metres per dia 

Poden aparèixer esquerdes com a resultat dels moviments de lliscament dispars.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Neu sense cohesió

Neu no cohesionada, sense lligam entre els grans com per exemple la neu recent, els gobelets o facetes molt desenvolupades; tot i així també s‘aplica a neu humida. Aquest tipus de neu pot donar allaus de sortida puntual.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Neu transportada pel vent

Desplaçament de la neu provocat pel vent. A partir d‘una velocitat aproximadament de 4m/s (uns 15 km/h) una neu de baixa densitat ja pot ser transportada.

Explicació més detallada:
L‘acumulació de neu ventada creix al cub de la velocitat del vent. Si la velocitat del vent es dobla, la quantitat de neu ventada augmenta fins a 8 vegades. El procés d‘acumulació és màxim si el vent bufa entre 50-80 km/h. A velocitats majors l‘acumulació es redueix degut al caràcter turbulent del flux.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Neu vella

Mantell nival prèviament dipositat que s‘ha transformat al llarg de la temporada per diferents tipus de metamorfismes

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Orientació

Direcció a la que mira un pendent segons una brúixola; per exemple una cara nord és aquella que està encarada cap al nord

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Partícules de neu recent descompostes i fragmentades (partícules reconeixibles)

Partícules irregulars que resulten del procés d’arrodoniment dels cristalls i/o l’acció mecànica per exemple del vent
Els fragments originals encara es reconeixen

Mida de gra característica: 1 a 2 mm

Veure també: www.snowcrystals.it

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Penall

Neu d‘un pic o una cresta que se l‘endú el vent en direcció cap a l‘atmosfera

Veure també: Transport turbulent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Perill

Condicions, circumstàncies o processos que poden donar com a resultat danys

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Petita escala

Extensió areal d‘una zona que va des de pocs metres fins a 20 metres

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Peu de la paret rocosa

Part baixa visible de la paret rocosa, sovint tartera amb inclinació amb diversos graus d‘inclinació, el gradient del pendent tendeix a disminuir conforme es baixa

El terreny per sota del peu de la  paret rocosa és normalment extremadament inclinat.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Pla de lliscament

Superfície sobre la que es desplaça una allau de placa (pot ser el terra)

Atenció:
No s’ha de confondre amb la capa feble

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Possible (esdeveniment possible)

Esdeveniment amb una probabilitat d‘ocurrència que no excedeix el 50 %

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Probable (quelcom és probable)

Esdeveniment amb una probabilitat d‘ocurrència per sobre del 50 %

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Purga de lliscament, allau de lliscament o lliscaments

Quan els moviments de lliscament s‘incrementen ràpidament, es produeix una purga o un lliscament. Els desencadenaments es poden produir a qualsevol hora del dia.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Quantitat de neu recent

Quantitat de neu recent diària acumulada en un període determinat de temps, per ex. tres dies

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Radiació

Transport d‘energia en forma d‘ones electromagnètiques. Es distingeixen: la radiació d‘ona curta (llum visible) i la radiació d‘ona llarga (radiació tèrmica).

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Radiació incident

Radiació externa que incideix sobre el mantell nival

La radiació d’ona curta es reflexa majoritàriament (fins un 90 %) des de la superfície de la neu depenent del seu tipus.
La resta escalfa les capes més superficials de la neu i possiblement la humiteja.

La radiació d‘ona llarga (radiació infraroja) és gairebé completament absorbida per la superfície del mantell nival.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Radiació d‘ona llarga emesa

El manto nivoso emite radiación de onda larga hacia la atmósfera. En el caso de cielo claro la superficie de la nieve se enfría significativamente (hasta 20 grados) por debajo de la temperatura del aire.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Regió, regional

Zona de gran extensió que inclou vàries valls

En els butlletins de perill d‘allaus, les regions es subdivideixen en funció de la climatologia o de subdivisions administratives.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Regions intraalpines

Àrees incloses  dins de serralades alpines on la precipitació és escassa

Les típiques zones intraalpines a Suïssa són el Valais Central, Engadina i els Grisons Centrals que estan situats entra la Serralada nord alpina i la Serralada alpina principal. A Italia aquestes regions són la regió Ortler-Vinschgau i a Àustria la Vall d‘Oetz. Al Pirineu de Catalunya, destaca la Cerdanya (sector Perafita Puigpedrós).

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Ripples

Formes erosives de la superfície del mantell nival que apunta en la direcció del vent; no confondre amb dunes

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Risc

Concepte que reuneix la probabilitat d‘un esdeveniment (que es pugui produir), la presència de l‘home o béns (que es troba a la zona de perill) i els possibles danys

Explicació més detallada:
El butlletins d‘allaus descriuen el perill i no el risc.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Saltació

Procés d‘aixecament de la neu  de la superfície del mantell nival que és transportada pel vent
(la visibilitat horitzontal no es redueix notablement)

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Sobrecàrrega

Sobrecàrrega feble

Sobrecàrrega forta

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Sobrevent

Veure: Vessant a sobrevent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Soroll de collapse, Whum

Soroll distintiu (semblant a un so de  "whumpf" ) que es produeix quan una capa feble  col•lapsa sota una placa

El so generalment indica una situació inestable i pot estar acompanyat per l‘aparició d‘esquerdes. Un whumpf és un avís d‘allau clar.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Sotavent

Veure: Vessant a sotavent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Terreny extrem

Pendent molt desfavorable pel que fa a l‘angle (Més de 40 graus), relleu, la proximitat a la carena, la suavitat del terreny subjacent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Terreny pendent

Terreny on l‘angle del vessant és superior a 30º, independentment de la seva morfologia i les seves característiques

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Transport turbulent

Procés pel qual es transporta la neu en suspensió dins del vent (aproximadament  per sobre 2 m) la superfície de la neu (la visibilitat es veu reduïda significativament)

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Velocitat del vent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Vessant a sobrevent

Part del vessant que mira cap a la direcció d‘on vé el vent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Vessant a sotavent

Vessant que mira a l‘orientació contrària de la direcció del vent i on s‘hi acumula la neu ventada i on es dipositen les sobreacumulacions de neu

La neu acumulada pot excedir notablement la mitjana de neu al terra.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Vessant obac, obaga

Vessant que està a l‘ombra, sense que li toqui el sol, típicament orientats al nord

Informació addicional:
En ple hivern, quan el sol es troba més baix respecte a l‘horitzó, les zones en ombra són més nombroses que en primavera, que és quan el sol s‘alça respecta a l‘horitzó. Segons l‘ombra produïda per horitzons propers, la zona d‘ombra pot trobar-se a d‘altres orientacions que no són exclusivament les septentrionals.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Vessant solà, solana

Part del terreny que està fortament influenciada per la radiació solar directa

Els pendents típicament exposats al sol estan orientats a l‘est, sud-est, sud, sud-oest i oest, depenent de l‘angle del sol.

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Via de comunicació exposada

Part d‘una carretera, línia ferroviària o altre via de comunicació exposada al perill d‘allaus; sovint a la zona d‘arribada de l‘allau

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Zona còncava, relleu còncau, cubeta

Zona deprimida amb morfologia arrodonida o allargada planes que és propensa a l‘acumulació de neu transportada pel vent o congestes

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Zona de deflació

Pendent on les grans masses de neu han estat transportades pel vent

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Zona de sortida

Part del terreny on s‘inicia l‘allau

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Zona segura

Zona protegida de les allaus i d‘altres perills de muntanya a través de mesures de protecció temporal

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


Zones alpines de gran altitud

Zones situades aproximadament per damunt dels 3000 m per sobre el nivell del mar (particularment zones de glaceres)

© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


© EAWS     en de fr it es ca sk ro no


© EAWS     en de fr it es ca sk ro no