 |
 |
 |
 |
 |
 |
A
Neu recent dipositada en les darreres 24 hores.
Sumatori de la quantitat de neu recent calculada per un període determinat (per exemple: suma de neu recent en 3 dies)
Veure també:
Increment del gruix de neu
Massa de neu que normalment arrossega un volum superior a 100 m3 amb una mínima allargada de 50 m que es desplaça ràpidament pendent avall.
Veure també:
Purga
Allau (de neu seca o humida sense cohesió) que comença a partir d'un punt i que acaba assolint forma de V invertida
Allau (la més freqüent en forma de placa a la zona de sortida) constituïda pe neu recent seca que forma una barreja d'aire i de neu que s'eleva totalment o parcialment sobre el sòl i en forma de grans núvols polsegosos de neu. Assoleix velocitats de l'ordre de 100-300 km/h i pot provocar dins de l'aire ones de pressió que causin destrosses fins i tot fora de la zona d'acumulació.
Allau de neu humida (que es dóna sovint a la primavera) que erosiona el terra a la zona de trajecte i que presenta un dipòsit parcialment contaminat (per la presència de terra i detritus)
Veure també
Allau de placa de fons
Allau formada per neu humida. Comparada amb les allaus de neu seca, la velocitat de flux d'una allau de neu humida és més lenta, per això la distància recorreguda fins la zona d'arribada sòl ser més curta. Tot i així l'impacte sobre obstacles és considerable degut a l'alta densitat de la neu humida.
Trencament de gel de les zones pendents de les glaceres. Algunes allaus de gel evolucionen a allaus de neu recent seca. Poden incloure, en el seu trajecte, neu en el flux. Aquest tipus d'allaus han estat sovint causa de catàstrofes.
| Mattmark (CH), 1965 | 88 víctimes |
| Altels (CH), 1895 | 6 víctimes, 158 animals morts |
| Huascaran (Perú), 1970 seguit d'un debris flow | 18’000 víctimes |
Allau gran que assoleix el fons de vall.
Allau (la més freqüent en forma de placa a la zona de sortida) constituïda pe neu recent seca que forma una barreja d'aire i de neu que s'eleva totalment o parcialment sobre el sòl i en forma de grans núvols polsegosos de neu. Assoleix velocitats de l'ordre de 100-300 km/h i pot provocar dins de l'aire ones de pressió que causin destrosses fins i tot fora de la zona d'acumulació.
Allau produïda pel trencament d'una placa de neu. L'allau de placa es caracteritza per un trencament lineal a la zona de sortida.
Allau que involucra tot el gruix de mantell nival de la temporada i que llisca sobre el terra o sobre el firn o sobre una glacera
Veure també:
Allau de fons
Allau de placa on el pla de lliscament és dins del mantell nival a la zona de sortida
Veure també
Caiguda natural
El moviment és fonamentalment per lliscament sobre el terra o per damunt de la resta de mantell nival, per contra del que es produeix en l'aerosol d'una allau de neu pols.
Màxima distància entre els dos límits lateral o flancs de l'allau de placa
| Moderadament inclinat | Menys de 30º *) |
| Pendent o inclinat | De 30 a 35º *) |
| Molt inclinat | De 35 a 40º *) |
| Extremadament inclinat | Més de 40º *) |
*) L'angle d'un vessant mesurat sobre un mapa 1:25000 en el punt més inclinat o estimat sobre el terreny
Zona propera a la línia de cresta, la cresta o el pic. Aquestes àrees estan fortament influenciades pel vent.
Explicació més detallada: Sovint es refereix a la transició entre zones d’extrema inclinació i aquelles amb menys inclinació. També pertanyen a aquesta categoria terrenys inclinats o esperons no connectats amb la cresta principal. No hi ha un límit clar entre les àrees adjacents i les no adjacents a la cresta, però sí que és una zona de transició
Veure també:
carena
Disminució lenta del gruix del mantell nival degut a l'arrodoniment dels grans, formació de ponts de gel i densificació de la neu.
Els lligams entre els cristalls i grans de neu augmenten en quantitat i/o qualitat la qual cosa permet aguantar una sobrecàrrega major
B
Àrea sota una paret de roca. Característiques típiques: interfície entre roca sòlida i esballdregalls o cons de dejecció, amb una discontinuïtat en l'angle del pendent. Per sota de la paret de roca, en general el terreny és molt inclinat o inclinat
Veure també:
Pendent extrem
Terreny pendent
Capes basals del mantell nival pròximes al terra
<o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype>
Butlletí que dóna informació detallada sobre el mantell nival i la situació d'allaus. El grau de perill donat es basa en l'Escala Europea de Perill d'<st1:personname w:st="on">Allaus</st1:personname> que consta de 5 nivells.
C
Caiguda d'una allau sense que hi hagi la intervenció de l'home.
Forma especial de neu recent constituïda per cristalls gebrats en forma esfèrica o cònica. Es forma per congelació sobre els cristalls de gel de gotes minúscules d'aigua subfoses presents a l'atmosfera
Tàlveg estret i pendent, generalment situat a les proximitats d'una cresta i limitat per zones rocoses nues. Sovint està format per esbaldragalls i detritus. Lloc privilegiat per l'acumulació de neu ventada o congestes.
Lloc on la inclinació augmenta de forma sensible. Constitueix un lloc privilegiat per a que s'hi acumuli neu ventada.
Veure també
Angle o pendent
Evolució del perill d'allaus durant el decurs de la jornada.
Durant el dia el perill d'allaus pot variar significativament. La situació primaveral és típica: a primera hora del matí, després d'una nit serena, el perill d'allaus és baix, i en el decurs del dia augmenta degut a la radiació solar i el rescalfament diürn.
Capa feble dins del mantell nival que falla i produeix una allau de placa
Veure també
Capa feble
Capa de neu formada per grans que presenten poques unions entre ells.
Veure també:
Resistència
Capa feble
Capa que es troba dins del mantell nival amb molt baixa resistència a partir de la qual es pot produir i propagar una fractura.
Les capes febles típiques són: facetes, gobelets, neu recent de baixa densitat enterrada, gebre enterrat i neu rodona (calabruix o neu granulada)
Cresta d'una muntanya llarga i marcada.
Explicació més detallada: una aresta és una cresta que connecta dos pics d'una serralada
Veure també:
Cresta
Llom
Zona de pas entre dues valls. L'estrenyiment de la zona fa que augmenti la velocitat del vent. Aquest fenomen provoca notables acumulacions de neu ventada.
Veure també:
Velocitat del vent
Alçada d'una columna d'aigua que resultaria de la fosa d'una mostra de neu (expressat en mm) amb referència a la mateixa àrea. El equivalent d'aigua líquida d'una mostra de neu de 20 cm amb una densitat de la neu mitjana de 100 Kg/m3 és 20 mm. Amb una densitat de 500 Kg/m3 el equivalent d'una mostra de 20 cm de neu és 100 mm d'aigua.
Dipòsit de neu format pel vent amb la característica de que queda penjant en una carena o cingle o en una ruptura important del terreny.
Límit topogràfic inferior des d'on hi ha presència permanent de neu al terra. Depenent de l'orientació del pendent, la cota de neu al terra pot variar significativament.
Depressió més llarga que ample en un terreny molt pendent on s'hi acumula sovint neu transportada pel vent
Alçada sobre el nivell del mar on la temperatura de l'aire en atmosfera lliure és igual a 0ºC
Alçada sobre el nivell del mar per sobre de la qual el tipus de precipitació és neu i es diposita sobre el terra. Normalment, la cota de neu és 300 m més baixa que la cota de la isozero. En casos de precipitacions intenses o en valls molt tancades, el límit de la nevada pot arribar a ser al voltant de 600 m per sota de cota de la isozero.
Divisòria lineal estreta que separa dues vessants de diferent orientació d'una muntanya
Veure també
Carena
Capa de neu dura que es forma com a resultat del procés fusió-regel o per acció del vent
Capa de gel fina i sòlida que es troba dins del mantell nival a partir de la congelació d'aigua de pluja o del procés de fusió-regel . Els grans de gel no són visibles ni reconeixibles.
Crosta dura resultant del cicle fusió-regel en el qual l'aigua líquida continguda en una capa de neu humida es regela augmentant la resistència de la capa
Veure també:
Metamorfisme de fusió
Crosta
Crosta superficial
Capa superficial del mantell nival que s'ha compactat extremadament degut al vent.
Veure també:
Crosta
Crosta que s'enfonsa
Superfície de la neu que no s'enfonsa
Superfície de neu dura que es trenca quan es trepitja a sobre.
Crosta de fusió-regel a la superfície del mantell nival.
D
Massa per unitat de volum per una quantitat de neu donada. Depenent del tipus i de l'estat de la neu, aquesta pot tenir diferents densitats.
| Tipus de neu | Densitat (Kg/m3) |
|---|---|
| Neu recent molt lleugera | Aprox. 30 |
| Neu recent | Aprox. 100 |
| Partícules reconeixibles | 150 a 300 |
| Grans fins | 250 a 450 |
| Facetes | 250 a 400 |
| Gobelets | 150 a 300 |
| Neu humida | 300 a 500 |
| Firn | 500 a 830 |
| Gel de glacera | Aprox. 900 |
| Gel pur | 917 |
Veure també:
Equivalent d'aigua líquida
Desaparició del mantell nival per fusió fins al punt que el terra queda al descobert.
Partícules irregulars amb ramificacions, resultat d'un metamorfisme destructiu o de feble gradient. En alguns dels cristalls fragmentats s'hi poden reconèixer els cristalls originals. Classe granulomètrica: al voltant de 1 a 2 mm.
Desencadenament d'una allau a distància. La persona que la desencadena es troba fora del perímetre de l'allau que es posa en moviment (tot i així pot ser arrossegada o colgada sota la neu que es desprèn per sobre d'ella)
Desencadenament d’allau per explosius, o altres forces externes com ratracs, vehicles que circulen sobre la neu, gent, animals
Neu acumulada o dipositada per una allau. A les zones ombrívoles i deprimides els dipòsits romanen visibles durant llargs períodes, sobretot als Alps.
Disminució, afebliment o desaparició dels lligams entre els cristalls o grans de neu que donen lloc a una disminució de la capacitat de transmissió de forces entre els cristalls.
Mesura de precaució que s'adopta en l'esquí de muntanya que consisteix en mantenir una distància entre dues persones per tal de no sobrecarregar el mantell nival. Durant l'ascens s'ha de mantenir al menys una distància de 10 m, i durant la baixada s'ha d'augmentar significativament.
Distància que es pren al travessar una zona exposada a perill d'allaus per tal de reduir el risc. Contràriament a la distància de reducció de sobrecàrrega, quan s'adopta la distància de seguretat una sola persona està exposada al perill en un període de temps concret. Sovint es fa servir a la baixada quan sols una persona esquia un pendent.
Dipòsit de neu formada per neu transportada pel vent. La morfologia d'aquest dipòsit és d'una banda una part plana que correspon al lloc d'on ha bufat el vent (sobrevent) i de l'altre, d'una part amb pendent abrupta que correspon al lloc on es diposita la neu (sotavent). Cal no confondre les dunes amb els ripples i els zastrugui.
E
En general les allaus poden desencadenar-se per un grup de persones en un mateix pendent però també hi ha la possibilitat, en certes situacions, de desencadenament pel pas d'una persona.
Pressió exercida sobre els enllaços entre els grans de neu d'una capa, pel pes de les capes superiors.
Zona elevada, linear i orientada cap el fons de vall netament diferent del terreny que l'envolta
Fractura que involucra el mantell nival en tot el seu gruix i que es dona quan la neu es mou sobre el pendent a diferents velocitats. Particularment quan hi ha neu humida per fusió o per pluja, es pot donar el desencadenament de forma natural de l'esquerda amb cert lliscament o fins i tot una allau de fons associada.
Capacitat del mantell nival de resistir les influències externes (resistència interna). L'estabilitat és el balanç entre la resistència i l'esforç de cisalla en una capa de neu.
Veure també:
Augment de la resistència
Successió dels diferents estrats del mantell nival on cada estrat es caracteritza per la forma i la dimensió dels cristalls, la duresa, temperatura, contingut en aigua líquida i densitat.
Exposició a diferents fenòmens: al vent, als punts cardinals, al sol, a les allaus o a d'altres perills.
Veure també
Vessants obac
Vessants solà
via de comunicació exposada
Extensió de l'acumulació de neu ventada (espacial)
Algunes acumulacions de neu ventada:
Acumulacions de neu ventada molt petites amb extensió espacial reduïda o petita.
Acumulacions de neu ventada extenses:
Acumulacions de neu ventada majors sobretot amb extensió espacial gran en pendents de totes les orientacions.
F
Cristalls que presenten primordialment superfícies planes i angles rectes. Aquests cristalls són típics del resultat d'alt gradient de creixement cinètic, metamorfisme constructiu. Classe granulomètrica de 0.5 a 3 mm
Estadi previ de la neu, que es presenta molt compactada, just bans d'esdevenir gel de glacera. Es forma sota la pressió de la neu suprajacent per processos de compactació, recristalització i fusió. Aquest processos duren un any aproximadament.
En alemany col·loquial s'utilitza també per les crostes superficials toves.
Capa de gel fina i molt delicada que es forma sobre la neu per interacció de la radiació solar, de la fusió i del refredament per irradiació. Sovint durant la primavera, els vessants assolellats apareixen amb superfícies glaçades degut a l'alta reflectivitat del firnspiegel.
Zona laterals d'una vall des del fons de vall fins la carena o cresta.
En un mantell nival fràgil es poden produir esquerdes que ens indiquen la possible presència de tensió a l'interior del mantell nival.
Formació d'enllaços entre els grans que donen com a resultat un increment en la cohesió. Aquest procés és més ràpid a temperatures relativament altes de la neu. La formació de ponts de gel es s'observa més fàcilment en neu compactada (boles de neu, neu dipositada per una allau, traces velles d'esquis)
G
Cristalls de gel sovint transparents, en forma de petites plaquetes, que es formen per sublimació inversa del vapor d'aigua contingut en l'aire. El gebre es forma i creix en nits serenes i fredes per irradiació de la neu. Quan queda enterrat esdevé una capa feble persistent al llarg del temps, que pot ser potencialment el pla de lliscament d'una allau
Veure també:
Radiació d'ona llarga emesa, radiació d'infraroig
Capa feble
Cristalls en forma de vaset amb estries i cares planes a la seva superfície. Aquest tipus de cristall és el resultat d'un elevat gradient de temperatura. Els gobelets o gebre de profunditat constitueixen un capa feble típica. Classe granulomètrica: de 2 a 5 mm o fins i tot més gran.
Canvi en la temperatura per unitat de gruix que s'expressa en ºC/m. El gradient de temperatura es mesura en el mantell nival verticalment des del terra fins a la superfície. Un gradient de temperatura "feble" és per exemple 1ºC per metre, mentre que un exemple de gradient de temperatura "alt" és 25ºC per metre. El valor del gradient tèrmic regula el metamorfisme del mantell nival i per tant les transformacions dels grans i cristall de neu.
| Definició | Valor |
| Gradient feble | Gradient < 5ºC/m |
| Gradient mig | 5ªC/m < gradient < 20ºC/m |
| Gradient alt | Gradient > 20ºC |
Grans de neu petits i arrodonits resultat del metamorfisme destructiu o de baix gradient. Classe granulomètrica de 0.2 a 0.5 mm.
Grans de neu formats per metamorfisme de fusió que es presenten en forma d'aglomerats, i a més són grossos i arrodonits. Classe granulomètrica: de 0.5 a 3 mm.
La neu recent constitueix una sobrecàrrega per la neu vella i per tant incrementa el perill d'allaus.
La regla empírica del gruix crític de neu recent és:
10 a 20 cm en situacions desfavorables
20 a 30 cm en situacions intermitges
de 30 a 50 cm en situacions favorables
Favorable: velocitat del vent entre fluix i moderat, temperatures properes als 0ºC, superfície de la neu vella molt irregular, vessants freqüentment esquiats.
Desfavorable: precipitació intensa en poc temps, vent fort (> 50 km/h, se sent el vent i es nota l'efecte del vent dins del bosc), temperatura baixa (< -5 fins -10 ºC), nevada sobre un mantell nival antic inestable o desfavorable (gebre de superfície, crosta de fusió-regel o gel, neu transformada per gradient, mantell nival antic inestable) pendents esquiades rarament
Gruix de la placa a la línia de fractura o cicatriu de coronació (mesurada verticalment).
Veure també:
Gruix de la placa
Gruix de la placa a la línia de fractura
Veure també
Gruix de la fractura
Acumulació de neu ventada de mida petita: 5-20 cm de gruix
Acumulació de neu ventada de mida mitjana: 20-50 cm de gruix
Acumulació de neu ventada de mida gran: més de 50 cm de gruix
Gruix del mantell nival mesurat verticalment respecte al pendent.
Gruix de neu mesurat perpendicularment al pendent.
H
I
Augment del gruix de neu en un determinat període
Veure també:
Disminució de la resistència
J
K
L
Alçada fins a la qual creixen els arbres i formen bosc. Aquest límit és funció del clima de cada serralada. Sota el límit superior del bosc el mantell nival és, generalment, més estable que per sobre degut a què el bosc pot tenir una funció de protecció contra les allaus.
Als Pirineus:
Pirineu de Navarra: 2100-2300 m
Pirineu de Aragón: 2100-2300 m
Pirineu de Catalunya: 2100-2400 m.
Lliscament de la neu on la velocitat de desplaçament de la neu (o reptació) augmenta notablement. Aquest lliscament es pot donar a qualsevol hora del dia o de la nit.
Cal no confondre-la amb les allaus de fons
Llocs on la gent o objectes poden estar afectats per allaus.
Atenció: Al butlletí de perill d’allaus sovint s’utilitza en el següent context:
Lloc on una allau pot ser desencadenada per practicants de la muntanya hivernal
Nota: A la pràctica, el context del butlletí permet saber en quin sentit s'utilitza aquest terme
Zona morfològicament allargada, més aviat arrodonida, que fa de divisòria entre dos vessants i que destaca per ser més elevada que les zones que l'envolten. Sovint s'especifica i s'indica al butlletí de perill d'allaus
Àrea amb una extensió que va des de l'escala de vessant fins a la de conca. Dins d'una regió, es poden donar diferents situacions d'allaus.
Veure també:
Regió, regional
Petita escala
istància entre la part més alta de la línia de fractura i la part inferior de la zona de sortida.
Veure també:
Allau de placa
Allargada total d'una allau mesurada des del punt més alt de la fractura fins al punt més baix de la zona d'arribada.
M
Neu dipositada al terra per nevades consecutives
Un mantell nival és fràgil quan una sobrecàrrega pot provocar el trencament d'una capa del mantell nival.
Veure també:
Capa feble
Un mantell nival és isoterm quan al seu interior, des del terra fins a la superfície, la temperatura és la mateixa. Es dona sovint a la primavera quan tot el mantell nival està molt pròxim als 0ºC. En aquest estat el mantell nival està en un estat dens i humit, i perd la seva resistència
Procés metamòrfic de neu seca amb alt gradient de temperatura. Els grans creixen en forma de cares planes i angles rectes. Finalment es formen cristalls grans en forma de facetes o vasets. Les capes formades per aquests tipus de grans tenen normalment baixa resistència.
Explicació més detallada: Aquest procés s'afavoreix en zones obagues i amb mantells nivals de poc gruix; especialment en les primeres etapes de l'hivern i en zones amb matolls
Veure també
Estabilitat, mantell nival estable
Mantell nival
Procés metamòrfic de la neu seca a baix gradient de temperatura. Els cristalls de neu recent simplifiquen la seva forma per arrodoniment de les seves vores. Aquest procés dona lloc a l'assentament i en general a la consolidació del mantell nival.
Transformació de la neu degut a una aportació tèrmica al voltant de 0ªC o per una aportació d'aigua líquida. Aquest transformació dóna lloc a una barreja de cristalls de gel i d'aigua. El resultat és una disminució en la resistència.
Veure també
Crosta de regel
Neu humida
Neu molt humida
Canvi en la forma i la mida dels grans en el mantell nival, així com també en les unions que hi ha entre ells.
Veure també:
Metamorfisme destructiu de la neu
Metamorfisme constructiu de la neu
Metamorfisme de fusió
Extensió de l’allau, classificada a partir de l’allargada de la zona d’arribada, volum i potencial destructiu
| Mida | Nom | Classificació segons la zona d'arribada | Classificació segons el dany potencial | Classificació quantitativa |
|---|---|---|---|---|
| Mida 1 | Purga | Acumulació de neu sense perill d'enterrar però amb perill de caiguda. | Relativament inofensiu per les persones. | Longitud < 50m, volum < 100m³ |
| Mida 2 | Allau petita | L'allau para en el pendent. | Pot enterrar, ferir o matar una persona. | Longitud < 100m, volum < 1.000m³ |
| Mida 3 | Allau mitjana | L'allau arriba al final del pendent. | Pot enterrar o destruir un cotxe, causar danys a un camió, destruir un edifici petit o trencar un nombre petit d'arbres. | Longitud < 1.000m, volum < 10.000m³ |
| Mida 4 | Allau gran | L'allau travessa zones planes (considerablement per sota de 30°) a una distància >50m i pot arribar al fons de vall. | Pot enterrar i destruir un vagó de tren, un camió gran, varis edificis o una part de bosc. | Longitud ~1-2km, volum < 100.000m³ |
| Mida 5 | Allau molt gran | Arriba al fons de vall. Allau més gran coneguda. | Pot modificar el paisatge. Possibilitat de danys desastrosos. | Longitud ~3km, volum > 100.000m³ |
Zona a partir de la qual es poden desencadenar diverses allaus (o una zona d'allaus on hi ha diverses zones de sortida que donen lloc a una zona de trajecte comuna). També es parla de zona d'alimentació d'allaus. Generalment són zones on es donen allaus de grans dimensions.
Veure també:
Zona de sortida
N
La neu té cohesió si les partícules estan enllaçades o presenten ponts de gel a un grau tal que és fàcil formar un bloc aïllat sense que es disgregui. La neu amb cohesió es forma per acumulació de neu ventada o com resultat del metamorfisme de baix gradient. Un estrat de neu cohesiva dipositat prop d'una cap feble és una de les condicions per a què es formi una allau de placa
Veure també:
Neu sense cohesió
Neu que s'ha humidificat a una temperatura de 0ºC. Amb aquesta neu és fàcil de fer bola amb la mà amb el guant posat, el qual no queda mullat.
Veure també:
Neu molt humida
Neu amb alt contingut d'aigua i a temperatura de fusió (0ºC). L'aigua és visible i la neu pot comprimir-se fàcilment (per exemple es pot fer fàcilment una bola amb el guant posat i que aquest quedi mullat)
Neu humida de mida de gra gran que es forma sobretot durant la primavera per successió de fusió i regel de les capes superiors del mantell nival
Neu recent de molt baixa densitat
Veure també:
Densitat de la neu
Neu acabada de caure. Es tracta de neu poc transformada i poc compactada que resulta de nevades actuals o molt recents. El període corresponent és l'indicat en el butlletí de perill d'allaus. La mida de gra típica d'aquesta neu és entre 1-3 mm.
Veure també:
Neu vella
Alçada de neu recent
Alçada total de neu recent
Neu incohesiva, sense lligam entre els grans com per exemple la neu recent, els gobelets; tot i així també s'aplica a neu humida. Aquest tipus de neu pot donar allaus de sortida puntual.
Veure també:
Neu amb cohesió, neu cohesiva
Desplaçament de la neu provocat pel vent. A partir d'una velocitat aproximadament de 4m/s (uns 15 km/h) una neu de baixa densitat ja pot ser transportada, mentre que per desplaçar una neu més compacta cal un vent aproximat d'una velocitat de 10m/s (uns 36 km/h).
Explicació més detallada: L'acumulació de neu ventada creix al cub de la velocitat del vent. Si la velocitat del vent es dobla, la quantitat de neu ventada augmenta fins a 8 vegades. El procés d'acumulació és màxim si el vent bufa entre 50-80 km/h. A velocitats majors l'acumulació es redueix degut al caràcter turbulent del flux.
Mantell nival prèviament dipositat que s'ha transformat al llarg de la temporada per diferents tipus de metamorfismes.
Acumulació de neu que ha estat transportada pel vent. Quan es parla d'acumulació de neu ventada ens referim a un estrat de neu més o menys densa acumulat en zones preferiblement situades a sotavent, normalment properes a crestes, lloms, carenes i crestes, així com també a depressions o zones de canvis de pendents.
Explicació més detallada: Neu que ha estat transportada pel vent. Hi intervenen principalment tres processos: reptació, saltació i suspensió. Durant el transport, la mida dels cristalls de neu decreix entre un 10-20% respecte a la mida original. Les petites partícules queden empaquetades per l'efecte del vent i donen lloc a una capa densa i cohesiva (placa) o a una capa no tant compacte i menys cohesiva (placa friable) en un pendent a sotavent.
O
Direcció a la que mira un pendent segons una brúixola. Per exemple: una cara nord és aquella que està encarada cap al nord.
Veure també:
exposat
P
Neu d'un pic o una cresta que se l'endú el vent cap a l'atmosfera.
Veure també:
Transport turbulent
Vessant amb una inclinació superior al 40º aproximadament, típicament prop de carenes. Particularment terreny exposat a allaus
Veure també
Angle o pendent
Situació que pot donar com a resultat danys
Veure també:
Risc
Que s'aplica a un vessant o a les vores del mateix. S'estima que pot tenir una extensió areal d'un màxim de 20 metres
Veure també:
regional
local
Superfície sobre la que es desplaça una allau de placa (pot ser el terra). No s’ha de confondre amb la capa de lliscament
Veure també:
Capa de lliscament
Capa feble
Event amb una probabilitat d'ocurrència que no excedeix el 66% (límit de 2/3)
Event amb una probabilitat d'ocurrència que excedeix el 66% (més de 2/3)
Explicació més detallada: exemple: la ruleta russa amb 4 bales en una pistola de 6 dispars; és "probable" que el joc sigui desfavorable al jugador
Q
R
Transport d'energia en forma d'ones electromagnètiques. Es distingeixen la radiació solar (radiació d'ona curta, llum visible) i la radiació tèrmica (radiació d'ona llarga)
Veure també:
Radiació d'ona llarga emesa, radiació d'infraroig
Radiació incident
Emissió de radiació tèrmica d'ona llarga (infraroig) de la superfície del mantell nival cap a l'atmosfera. Especialment per la nit, en casos de cel clar, la superfície de la neu es refreda significativament, amb temperatures inferiors a les de l'aire (fins a 20ºC)
Veure també:
Gebre
Radiació
Radiació solar que incideix en el mantell nival. La radiació d'ona curta, (per exemple llum visible en d'altres) és reflectida per la superfície de un 60% a un 90% segons el tipus de neu. La resta, és a dir la radiació absorbida, rescalfa els cm superiors del mantell nival. La radiació d'ona llarga (radiació tèrmica) s'absorbeix gairebé al 100% pel mantell nival
Veure també
Radiació
Radiació d'ona llarga emesa, radiació d'infraroig
Zona de gran extensió que inclou vàries valls. En els butlletins de perill d'allaus, les regions es subdivideixen en funció de la climatologia o de subdivisions administratives.
Veure també
Petita escala
Local, localment
Àrees incloses dins de serralades alpines on la precipitació és escassa. Les típiques zones intraalpines a Suïssa són el Valais Central, el Engadines i el Grisson Central que estan situats entra la Serralada nord alpina i la Serralada alpina principal. A Àustria aquestes regions són la regió Ortler-Vinschgau i la Vall d'Oetz. Al Pirineu de Catalunya, destaca la Cerdanya (sector Perafita Puigpedrós).
Moviment lent del mantell nival en direcció cap a la vall afavorit per base de sòl llis (herba llarga, basament rocós llis) i/o humit (d'alguns mil·límetres fins a metres per dia). Aquest lliscament pot crear fissures al mantell nival o obertures en forma d'esquerda de fons amb lliscament.
Capacitat de l'estructura formada per cristalls de gel o grans, de transmetre les forces a l'interior d'una capa de neu basat sobre la quantitat i la qualitat dels enllaços entre els cristalls o grans de neu.
Formes erosives de la superfície del mantell nival. Presenten una morfologia elongada on la part erosionada és la més pendent i mira en direcció d'on ve el vent. No confondre'ls amb les dunes.
Concepte que reuneix la probabilitat d'un event (que es pugui produir), la presència de l'home o bens (que es troba a la zona de perill) i els danys. S'entén doncs com la probabilitat que es produeixi un contingent desfavorable i en catàstrofes naturals, com les allaus, és el producte del perill per la vulnerabilitat.
Explicació més detallada: El butlletins d'allaus descriuen el perill i no el risc.
Veure també:
Perill
S
Procés de desplaçament de la neu pel vent prop de la superfície del mantell nival ( la visibilitat horitzontal no es redueix sensiblement)
Veure també:
Transport turbulent
a)Sobrecàrrega feble
Un únic esquiador o surfista, circulació suau, sense caure
Grup de persones que respecten la distància de seguretat (mínim de 10 m)
Raquetista
b) Sobrecàrrega forta
Dos o més esquiadors/surfistes etc. sense respectar la distància de seguretat
Ratracs, o altres vehicles que circulen sobre neu, explosius
Ocasionalment un únic excursionista/escalador
Soroll que es diferencia bé ("whumph" o "whumpf") i que es dóna quan el mantell nival s'assenta reomplint espais vuits o es col·lapsa degut a l'existència d'espais vuits entre els cristalls que formen una capa feble. El soroll generalment indica una situació d'inestabilitat que pot anar acompanyada de fissures i esquerdes. Quan es donen whums repetidament s'està, de forma clara, en una situació d'alerta d'allaus.
Veure també:
Vessant a sotavent
Superfície de la neu suficientment dura com per aguantar el pes d'una persona caminant-hi per damunt.
T
Terreny on l'angle del vessant és superior a 30º, independentment de la seva morfologia i les seves característiques
Procés pel qual es transporta la neu en suspensió dins del vent per sobre (2 m) la superfície de la neu (la visibilitat es veu reduïda significativament)
Veure també:
Saltació
U
V
Feble: 0-20 km/h
Moderat: 20-50 km/h
Fort: 50-90 km/h
Molt fort: 90-120 km/h
Huracanat: > 120 km/h
Part del vessant que mira cap a la direcció d'on ve el vent
Veure també:
Vessant a sotavent
Vessant que mira a l'orientació contrària de la direcció del vent i on s'hi acumula la neu ventada i on es dipositen les sobreacumulacions de neu. La neu acumulada pot excedir notablement la mitjana de neu al terra. És un terreny susceptible o favorable a la formació de congestes de neu.
Veure també:
Neu ventada
vessant a sobrevent.
Vessant que està a l'ombra, sense que li toqui el sol, típicament orientats al nord.
Explicació més detallada: en ple hivern, quan el sol es troba més baix respecte a l'horitzó, les zones en ombra són més nombroses que en primavera, que és quan el sol s'alça respecta a l'horitzó. Segons l'ombra produïda per horitzons propers, la zona d'ombra pot trobar-se a més d'altres orientacions que no són exclusivament les septentrionals.
Part del terreny que està fortament influenciada per la radiació solar directa. Els pendents típicament exposats al sol estan orientats a l'est, sud-est, sud, sud-oest i oest, depenent de l'angle del sol.
Explicació més detallada: els vessants solans són menys freqüents al començament i mitjan hivern que a la primavera quan l'elevació de l'angle solar és més alt.
Part d'una carretera, línia ferroviària o altre via de comunicació exposada al perill d'allaus
Veure també
exposat
via de comunicació ( pròxima a un pendent)
W
X
Y
Z
Zona deprimida amb morfologia arrodonida o allargada que es presenta en zones pendents o planes i que és propensa a l'acumulació de neu transportada pel vent o congestes.
Part del terreny on s'inicia l'allau.
Zones situades aproximadament per damunt dels 3000 m per sobre el nivell del mar (particularment zones de glaceres)
Zones a les quals no es refereix el butlletí de perill d'allaus ja que consisteixen en àrees protegides de les allaus mitjançant mesures tècniques (estructures, explosius, tancament preventiu, etc.)
Àrees amb cert rang d’altitud
Cota alta 2000 a 3000 m
Cota mitja 1000 a 2000 m
Cota baixa per sota 1000 m
Veure també:
Zones alpines de gran altitud
